Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

rompeolas

<title type="display">rompeolas</title>

masculí invariable trencaonades, trencaones.

rompeolas

masculí invariable trencaonades , trencaones

rómper

<title type="display">rómper </title>

v intr

Català:

v intr Mercar era pista d’un camin per prumèr viatge, quan, en auer nheuat, s’a quedat caperada Català rompre © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

rómper

<title type="display">rómper </title>

v tr

Hèr a tròci ua causa de manèra violenta, damb còps, lançant-la en solèr, sarrant-la, etc.
Interrómper era continuïtat d’ua causa.
Mancar a ua promesa, un tracte, o quauqua causa de tipe morau.

Català:

rómper

v tr Hèr a tròci ua causa de manèra violenta, damb còps, lançant-la en solèr, sarrant-la, etc Interrómper era continuïtat d’ua causa Mancar a ua promesa, un tracte, o quauqua causa de tipe morau Català rompre, trencar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

romper

<title type="display">romper</title>

verb transitiu

rompre, trencar. Romper un plato, trencar un plat.
[tela, papel] esquinçar, estripar.
[vestido] esbotzar, fer malbé, destrossar.
[calzado] foradar.
[el agua, el aire] fendre, tallar.
figuradament [interrumpir] rompre, trencar. Romper el silencio, rompre el silenci.
figuradament [un compromiso, trato] trencar, rompre. Romper un trato, trencar un tracte.
agricultura [roturar] rompre.
ciències militars rompre, trencar. ¡Rompan filas!, rompeu (o trenqueu) files!

verb intransitiu

[las olas] rompre.
rompre, trencar. Eran amigos, pero han roto, eren amics, però han romput.
[comenzar a salir] rompre, trencar, apuntar. El diente ya rompe, la dent ja romp.
[empezar] trencar, rompre. Romper el día, trencar el dia.
de rompe y rasga que fa tronar i ploure, que fa anar tothom en enrenou.
romper a figuradament rompre a, esclafir a. Romper a reír, a llorar, rompre a riure, a plorar.
quien rompe paga qui la fa la paga.

verb pronominal

trencar-se, rompre's.
trencar-se, rompre's. Romperse un brazo, trencar-se un braç.
espatllar-se, fer-se malbé. Se ha roto el ascensor, s'ha espatllat l'ascensor.

romper

verb transitiu rompre , trencar Romper un plato , trencar un plat tela, papel esquinçar , estripar vestido esbotzar , fer malbé , destrossar calzado foradar el agua, el aire fendre , tallar figuradament interrumpir rompre , trencar Romper el silencio , rompre el silenci figuradament un compromiso, trato trencar , rompre Romper un trato , trencar un tracte agricultura roturar rompre ciències militars rompre , trencar Rompan filas , rompeu o trenqueu files verb intransitiu las olas rompre rompre , trencar Eran amigos, pero han roto , eren amics, però han romput…