<title type="display">ronc</title>
Pronúncia: róŋ
-
adjectiu
- rauque. Veu ronca, voix rauque.
- estar ronc être enroué. masculí
- ronflement.
Es mostren 594844 resultats
ronc
-a
ronc
-a
adjectiu rauque Veu ronca , voix rauque estar ronc être enroué masculí ronflement
ronc
<title type="display">ronc </title>
Body
- nòm m Tapatge aspre e grèu dera respiracion d’ua persona quan dormís.
Català: ronc, roncor f, roncadissa f
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
ronc
nòm m Tapatge aspre e grèu dera respiracion d’ua persona quan dormís Català ronc, roncor f , roncadissa f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
ronc
-a
<title type="display">ronc</title>
Pronúncia: róŋ
-
adjectiu
- hoarse, raucous.
- veu ronca hoarse voice.
- estar ronc to be hoarse. masculí
- snore, snoring.
ronc
-a
adjectiu hoarse , raucous veu ronca hoarse voice estar ronc to be hoarse masculí snore , snoring
ronc
<title type="display">ronc</title>
-
adjectiu
- Que parla amb la veu aspra perquè té la gola irritada.
- Un so ronc és aspre i baix, gairebé no se sent. nom masculí
- Un ronc és cadascun dels sorolls que fa una persona quan ronca.
ronc
adjectiu Que parla amb la veu aspra perquè té la gola irritada Un so ronc és aspre i baix, gairebé no se sent nom masculí Un ronc és cadascun dels sorolls que fa una persona quan ronca
ronc
<title type="display">ronc</title>
-
adjectiu
- heiser.
- rau. masculí
- Schnarchen n.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
ronc
adjectiu heiser rau masculí Schnarchen n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
ronc1
<title type="display">ronc</title><lbl type="homograph">1</lbl>
m.
Soroll que hom fa en roncar.
rinxol (≠ rínxol)
ronxo o ronxet
roncadera o roncadissa, sèrie de roncs.
Vegeu també:
ronc2
© Manuel Franquesa
Soroll que hom fa en roncar.
rinxol (≠ rínxol)
ronxo o ronxet
roncadera o roncadissa, sèrie de roncs.
Vegeu també:
ronc2
© Manuel Franquesa
ronc1
m Soroll que hom fa en roncar rinxol ≠ rínxol ronxo o ronxet roncadera o roncadissa , sèrie de roncs Vegeu també ronc 2 © Manuel Franquesa
■
ronc1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ronc</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: de roncar 1a font: 1803, DEst.
Body
■
ronc1
masculí Soroll que hom fa roncant Vegeu també ronc 2
ronc2
adj → aspre rauc Té una veu rauca rogallós Amb veu rogallosa Estar ronc Ronquejar Vegeu també ronc 1 © Manuel Franquesa
■
ronc2
| ronca
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ronc</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. raucus, -a, -um, íd., que hagué de donar *roc, alterat per influx de roncar, amb què s’evitava també la confusió homonímica amb roc1 ‘pedra’ 1a font: 1653, DTo.
Body
-
adjectiu
- Que té un so aspre.
- patologia Que pateix de ronquera.
Vegeu també:
ronc1
■
ronc2
| ronca
adjectiu Que té un so aspre patologia Que pateix de ronquera Vegeu també ronc 1