Es mostren 594827 resultats

roncamente

roncamente

adverbi roncament
Diccionari Català Castellà

roncaor

roncaor

masculí ornitologia ànec gavatx porrón común
Gran Diccionari de la llengua catalana

roncaor

roncaor

masculí ornitologia Ànec gavatx
Traducció
Conjugador Català

roncar


<title type="display">roncar</title>

    1. INFINITIU

    1. roncar

    2. GERUNDI

    1. roncant

    3. PARTICIPI

    1. roncat
    2. roncada
    3. roncats
    4. roncades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. ronco
      2. ronques
      3. ronca
      4. ronquem
      5. ronqueu
      6. ronquen

      2. IMPERFET

      1. roncava
      2. roncaves
      3. roncava
      4. roncàvem
      5. roncàveu
      6. roncaven

      3. PASSAT

      1. ronquí
      2. roncares
      3. roncà
      4. roncàrem
      5. roncàreu
      6. roncaren

      4. FUTUR

      1. roncaré
      2. roncaràs
      3. roncarà
      4. roncarem
      5. roncareu
      6. roncaran

      5. CONDICIONAL

      1. roncaria
      2. roncaries
      3. roncaria
      4. roncaríem
      5. roncaríeu
      6. roncarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. ronqui
      2. ronquis
      3. ronqui
      4. ronquem
      5. ronqueu
      6. ronquin

      2. IMPERFET

      1. ronqués
      2. ronquessis
      3. ronqués
      4. ronquéssim
      5. ronquéssiu
      6. ronquessin

    6. IMPERATIU

    1. ronca
    2. ronqui
    3. ronquem
    4. ronqueu
    5. ronquin

roncar

INFINITIU roncar GERUNDI roncant PARTICIPI roncat roncada roncats roncades INDICATIU PRESENT ronco ronques ronca ronquem ronqueu ronquen IMPERFET roncava roncaves roncava roncàvem roncàveu roncaven PASSAT ronquí roncares roncà roncàrem roncàreu roncaren FUTUR roncaré roncaràs roncarà roncarem roncareu roncaran CONDICIONAL roncaria roncaries roncaria roncaríem roncaríeu roncarien SUBJUNTIU PRESENT ronqui ronquis ronqui ronquem ronqueu ronquin IMPERFET ronqués ronquessis ronqués ronquéssim ronquéssiu ronquessin IMPERATIU ronca ronqui ronquem ronqueu ronquin
Diccionari de sinònims Franquesa

roncar


<title type="display">roncar</title>

  1. (una persona)
    ronxar
    rinxolar
  2. (un animal, els elements)
    brogir. La tempesta brogeix. La multitud brogia.
    rugir. El lleó rugeix. El mar enfurit rugia.
    bramar
    filar, fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content. (Alc.)
    Per als diferents crits dels animals:
    → cridar.



© Manuel Franquesa

roncar

una persona ronxar rinxolar un animal, els elements brogir La tempesta brogeix La multitud brogia rugir El lleó rugeix El mar enfurit rugia bramar filar , fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content Alc Per als diferents crits dels animals → cridar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

roncar


<title type="display">roncar</title>

Pronúncia: ruŋká
    verb intransitiu
  1. [amb la respiració] to snore.
  2. [anàleg a la veu d’un animal irritat] to bellow.
  3. to roar.
  4. [vent] to roar, howl.
  5. [colom] to coo.
  6. figuradament [rondinar] to grumble, moan, complain.

roncar

verb intransitiu amb la respiració to snore anàleg a la veu d’un animal irritat to bellow to roar vent to roar , howl colom to coo figuradament rondinar to grumble , moan , complain
Diccionari Català Italià

roncar

<title type="display">roncar</title>

verb intransitiu [en dormir] russare, ronfare. || [els animals] ronfare, fare le fuse. || [els coloms] tubare, tortoreggiare. || fig [el mar] mugghiare. | [rondinar] brontolare.

roncar

verb intransitiu en dormir russare, ronfare || els animals ronfare, fare le fuse || els coloms tubare, tortoreggiare || fig el mar mugghiare | rondinar brontolare
Diccionari der aranés

roncar

<title type="display">roncar </title>

    v intr Hèr un sorrolh de respiracion, rangolós, grèu e seguit mentre se dormís, degut ara vibracion deth vel deth paladar.

    Català: roncar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

roncar

v intr Hèr un sorrolh de respiracion, rangolós, grèu e seguit mentre se dormís, degut ara vibracion deth vel deth paladar Català roncar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

roncar

roncar

    verb intransitiu
  1. [en dormir] roncar.
  2. [els coloms] arrullar, zurear.
  3. figuradament [el mar, el vent] roncar.
  4. figuradament [rondinar] refunfuñar, gruñir.

roncar

verb intransitiu en dormir roncar els coloms arrullar , zurear figuradament el mar, el vent roncar figuradament rondinar refunfuñar , gruñir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roncar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">roncar</title>

Etimologia: del ll. rhonchare, íd., der. de rhonchus ‘ronc, ronxet’, i aquest, del gr. rhógkhos, íd. 1a font: 1372
    verb intransitiu
  1. Respirar, en dormir, fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. Ningú no vol dormir amb ell perquè ronca fort. Mètodes per a deixar de roncar.
  2. per extensió
    1. Fer un so anàleg la veu d’un animal irritat, els budells, la mar agitada, el tro, etc.
    2. Parrupar els coloms.
  3. figuradament Rondinar.

■ roncar

verb intransitiu Respirar, en dormir, fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar Ningú no vol dormir amb ell perquè ronca fort Mètodes per a deixar de roncar per extensió Fer un so anàleg la veu d’un animal irritat, els budells, la mar agitada, el tro, etc Parrupar els coloms figuradament Rondinar
Informació complementària
Traducció