Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594830 resultats

rondinament

<title type="display">rondinament</title>

masculí Murren n.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rondinament

masculí Murren n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rondinament

<title type="display">rondinament</title>

Pronúncia: rundinəmén

masculí bougonnement.

rondinar

<title type="display">rondinar</title>

1. rondinar
1. rondinant
1. rondinat
2. rondinada
3. rondinats
4. rondinades
1. 1. rondino
  2. rondines
  3. rondina
  4. rondinem
  5. rondineu
  6. rondinen
2. 1. rondinava
  2. rondinaves
  3. rondinava
  4. rondinàvem
  5. rondinàveu
  6. rondinaven
3. 1. rondiní
  2. rondinares
  3. rondinà
  4. rondinàrem
  5. rondinàreu
  6. rondinaren
4. 1. rondinaré
  2. rondinaràs
  3. rondinarà
  4. rondinarem
  5. rondinareu
  6. rondinaran
5. 1. rondinaria
  2. rondinaries
  3. rondinaria
  4. rondinaríem
  5. rondinaríeu
  6. rondinarien
1. 1. rondini
  2. rondinis
  3. rondini
  4. rondinem
  5. rondineu
  6. rondinin
2. 1. rondinés
  2. rondinessis
  3. rondinés
  4. rondinéssim
  5. rondinéssiu
  6. rondinessin
1. rondina
2. rondini
3. rondinem
4. rondineu
5. rondinin

INFINITIU rondinar GERUNDI rondinant PARTICIPI rondinat rondinada rondinats rondinades INDICATIU PRESENT rondino rondines rondina rondinem rondineu rondinen IMPERFET rondinava rondinaves rondinava rondinàvem rondinàveu rondinaven PASSAT rondiní rondinares rondinà rondinàrem rondinàreu rondinaren FUTUR rondinaré rondinaràs rondinarà rondinarem rondinareu rondinaran CONDICIONAL rondinaria rondinaries rondinaria rondinaríem rondinaríeu rondinarien SUBJUNTIU PRESENT rondini rondinis rondini rondinem rondineu rondinin IMPERFET rondinés rondinessis rondinés rondinéssim rondinéssiu rondinessin…

■ rondinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rondinar</title>

Etimologia: probablement de l’oc. roundinà, íd., der. segurament del sinònim roundí, del ll. grŭndīre, íd., amb influx de sinònims començats en r- (rumir, runyir, ronar), d’origen onomatopeic 1a font: s. XVIII

verb intransitiu Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer, que observa, etc. No rondinis i accepta que has perdut.

■ rondinar

verb intransitiu Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer, que observa, etc No rondinis i accepta que has perdut

rondinar

<title type="display">rondinar</title>

barbutir
botzinar o botzinejar
bugonar
brunzinar (fig.)
murmurar (fig.)
rebotegar o repotegar
bonir
reganyar
remugar o remuguejar
reguitnar (Alc.)
remolejar

© Manuel Franquesa

rondinar

barbutir botzinar o botzinejar bugonar brunzinar fig murmurar fig rebotegar o repotegar bonir reganyar remugar o remuguejar reguitnar Alc remolejar © Manuel Franquesa