Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ ronquejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ronquejar</title>

Etimologia: de ronc²

verb intransitiu Estar ronc.

■ ronquejar

verb intransitiu Estar ronc

ronquejar

<title type="display">ronquejar</title>

verb intransitiu heiser sein.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

ronquejar

verb intransitiu heiser sein © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

ronquejar

<title type="display">ronquejar</title>

Pronúncia: ruŋkəʒá

verb intransitiu [estar ronc] être enroué -e.

ronquejar

verb intransitiu estar ronc être enroué -e

ronquera

<title type="display">ronquera</title>

rogall o enrogallament

© Manuel Franquesa

ronquera

rogall o enrogallament © Manuel Franquesa

ronquera

<title type="display">ronquera</title>

femení ronquera.

ronquera

femení ronquera

ronquera

<title type="display">ronquera</title>

femení medicina ronquera.

ronquera

femení medicina ronquera

ronquera

<title type="display">ronquera</title>

Pronúncia: ruŋkéɾə

femení hoarseness.

ronquera

femení hoarseness

ronquera

<title type="display">ronquera</title>

ronquera

■ ronquera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ronquera</title>

Etimologia: de ronc² 1a font: 1803, DEst.

femení patologia Afecció de la laringe que fa fer una veu ronca i apagada.

■ ronquera

femení patologia Afecció de la laringe que fa fer una veu ronca i apagada

ronquera

<title type="display">ronquera</title>

femení raucedine.

ronquera

femení raucedine

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ronquejar

ronquejar

ronquejar

ronquera

ronquera

ronquera

ronquera

ronquera

■ ronquera

ronquera

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia