Es mostren 594827 resultats

ronsejaire

ronsejaire

adjectiu che la mena per le lunghe, che trastulla || pigro -a masculí i femení cincischione -a, trastullone -a | chi la mena a lungo || persona f pigra
DIDAC Diccionari escolar

ronsejaire

ronsejaire

També ronsa adjectiu i nom masculí i femení Que ronseja Amb un ronsejaire és difícil d'enllestir la feina aviat
Diccionari Català Alemany

ronsejaire


<title type="display">ronsejaire</title>

    adjectiu
  1. bumm(e)lig, langsam.
  2. drückebergerisch.
    3. masculí i femení
  3. Bummelant(in f), Trödler(in) m (f).
  4. Drückeberger(in) m (f).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

ronsejaire

adjectiu bummelig, langsam drückebergerisch masculí i femení Bummelantin f , Trödlerin m f Drückebergerin m f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

ronsejaire

ronsejaire

adjectiu i masculí i femení despectivament lambin -e , traînard -e , indolent -e , lent -e
Diccionari Català Alemany

ronsejar

ronsejar

verb intransitiu bummeln, trödeln schlendern, zotteln sich drücken © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

ronsejar

ronsejar

gansejar gallinejar Compareu atardar-se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

ronsejar

ronsejar

verb intransitiu remolonear , roncear
Diccionari Català Anglès

ronsejar

ronsejar

verb intransitiu to dawdle to shirk , slack
Conjugador Català

ronsejar


<title type="display">ronsejar</title>

    1. INFINITIU

    1. ronsejar

    2. GERUNDI

    1. ronsejant

    3. PARTICIPI

    1. ronsejat
    2. ronsejada
    3. ronsejats
    4. ronsejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. ronsejo
      2. ronseges
      3. ronseja
      4. ronsegem
      5. ronsegeu
      6. ronsegen

      2. IMPERFET

      1. ronsejava
      2. ronsejaves
      3. ronsejava
      4. ronsejàvem
      5. ronsejàveu
      6. ronsejaven

      3. PASSAT

      1. ronsegí
      2. ronsejares
      3. ronsejà
      4. ronsejàrem
      5. ronsejàreu
      6. ronsejaren

      4. FUTUR

      1. ronsejaré
      2. ronsejaràs
      3. ronsejarà
      4. ronsejarem
      5. ronsejareu
      6. ronsejaran

      5. CONDICIONAL

      1. ronsejaria
      2. ronsejaries
      3. ronsejaria
      4. ronsejaríem
      5. ronsejaríeu
      6. ronsejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. ronsegi
      2. ronsegis
      3. ronsegi
      4. ronsegem
      5. ronsegeu
      6. ronsegin

      2. IMPERFET

      1. ronsegés
      2. ronsegessis
      3. ronsegés
      4. ronsegéssim
      5. ronsegéssiu
      6. ronsegessin

    6. IMPERATIU

    1. ronseja
    2. ronsegi
    3. ronsegem
    4. ronsegeu
    5. ronsegin

ronsejar

INFINITIU ronsejar GERUNDI ronsejant PARTICIPI ronsejat ronsejada ronsejats ronsejades INDICATIU PRESENT ronsejo ronseges ronseja ronsegem ronsegeu ronsegen IMPERFET ronsejava ronsejaves ronsejava ronsejàvem ronsejàveu ronsejaven PASSAT ronsegí ronsejares ronsejà ronsejàrem ronsejàreu ronsejaren FUTUR ronsejaré ronsejaràs ronsejarà ronsejarem ronsejareu ronsejaran CONDICIONAL ronsejaria ronsejaries ronsejaria ronsejaríem ronsejaríeu ronsejarien SUBJUNTIU PRESENT ronsegi ronsegis ronsegi ronsegem ronsegeu ronsegin IMPERFET ronsegés ronsegessis ronsegés ronsegéssim ronsegéssiu ronsegessin…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ronsejar

■ ronsejar

verb intransitiu Anar diferint l’execució d’una cosa que hom fa de mala gana Mentre els uns treballaven de valent, ell ronsejava perquè no li agradava aquella tasca
Informació complementària
Traducció