<title type="display">ronsejar</title> verb intransitiu cincischiare, trastullare. | menarla per le lunghe.
<title type="display">ronsejar</title> [! Conjugació: amb G davant E, I] verb Una persona ronseja quan no acaba mai de fer la feina i sempre la va deixant per a més endavant.
<title type="display">ronsejar</title> Pronúncia: runsəʒá verb intransitiu despectivament lambiner, faire traîner en longueur, muser, traînailler.
<title type="display">ronser</title> adjectiu i masculí i femení ronsejaire. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">ronser</title> Accessory Etimologia: de ronsa 1a font: s. XV Body adjectiu i masculí i femení Ronsejaire.
<title type="display">ronseria</title> Acció pròpia d'un ronsejaire. rondalleria ganseria Compareu: cançoneria © Manuel Franquesa