<title type="display">ronsejar</title>
verb intransitiu cincischiare, trastullare. | menarla per le lunghe.
Es mostren 594827 resultats
ronsejar
<title type="display">ronsejar</title>
[! Conjugació: amb G davant E, I]
verb Una persona ronseja quan no acaba mai de fer la feina i sempre la va deixant per a més endavant.
ronsejar
Conjugació amb G davant E, I verb Una persona ronseja quan no acaba mai de fer la feina i sempre la va deixant per a més endavant
ronsejar
<title type="display">ronsejar</title>
Pronúncia: runsəʒá
verb intransitiu despectivament lambiner, faire traîner en longueur, muser, traînailler.
ronsejar
verb intransitiu despectivament lambiner , faire traîner en longueur , muser , traînailler
ronser
-a
<title type="display">ronser</title>
adjectiu i masculí ronsejaire.
ronser
-a
adjectiu i masculí ronsejaire
ronser
adjectiu i masculí i femení ronsejaire © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
ronser
| ronsera
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ronser</title>
Accessory
Etimologia: de ronsa 1a font: s. XV
Body
adjectiu i masculí i femení Ronsejaire.
■
ronser
| ronsera
adjectiu i masculí i femení Ronsejaire
ronser
-a
<title type="display">ronser</title>
Pronúncia: runsé
ronser
-a
adjectiu i masculí i femení ronsejaire
ronseria
<title type="display">ronseria</title>
Acció pròpia d'un ronsejaire.
rondalleria
ganseria
Compareu: cançoneria
© Manuel Franquesa
rondalleria
ganseria
Compareu: cançoneria
© Manuel Franquesa
ronseria
Acció pròpia d'un ronsejaire rondalleria ganseria Compareu cançoneria © Manuel Franquesa