Es mostren 594827 resultats

rosegall


<title type="display">rosegall</title>

Pronúncia: ruzəɣáʎ
    masculí
  1. chose rongée f, rongeure f.
  2. plural [menjar que es deixa] restes de repas pl.
    • débris de foin pl, dèbris de paille pl.
  3. [deixalla] restes.
    • vieux objets.

rosegall

rosegar


<title type="display">rosegar</title>

Pronúncia: ruzəɣá
    verb transitiu
  1. grignoter. Rosegar un tros de pa, grignoter un morceau de pain .
    • ronger. Les rates m'han rosegat els papers, les rats ont rongé mes papiers. El gos rosega un os, le chien ronge un os.
  2. [menjar un bocí] grignoter.
  3. figuradament ronger. El càncer rosega els òrgans, le cancer ronge les organes. L'enveja el rosega, la jalousie le ronge.
  4. rosegar l'os figuradament faire le travail le plus pénible.
  5. rosegar-se els punys figuradament se ronger les poings (se mordre les doigts).

rosegar

rosegar

rosegar

    verb transitiu
  1. roer. Les rates roseguen els papers, las ratas roen los papeles.
  2. roer. Rosegar un tros de pa, roer un trozo de pan.
  3. figuradament roer. L'enveja el rosega, le roe la envidia.

rosegar

rosegar


<title type="display">rosegar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. rosegar
    1. GERUNDI

    2. rosegant
    1. PARTICIPI

    2. rosegat
    3. rosegada
    4. rosegats
    5. rosegades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. rosego
      3. rosegues
      4. rosega
      5. roseguem
      6. rosegueu
      7. roseguen
      1. IMPERFET

      2. rosegava
      3. rosegaves
      4. rosegava
      5. rosegàvem
      6. rosegàveu
      7. rosegaven
      1. PASSAT

      2. roseguí
      3. rosegares
      4. rosegà
      5. rosegàrem
      6. rosegàreu
      7. rosegaren
      1. FUTUR

      2. rosegaré
      3. rosegaràs
      4. rosegarà
      5. rosegarem
      6. rosegareu
      7. rosegaran
      1. CONDICIONAL

      2. rosegaria
      3. rosegaries
      4. rosegaria
      5. rosegaríem
      6. rosegaríeu
      7. rosegarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. rosegui
      3. roseguis
      4. rosegui
      5. roseguem
      6. rosegueu
      7. roseguin
      1. IMPERFET

      2. rosegués
      3. roseguessis
      4. rosegués
      5. roseguéssim
      6. roseguéssiu
      7. roseguessin
    1. IMPERATIU

    2. rosega
    3. rosegui
    4. roseguem
    5. rosegueu
    6. roseguin

rosegar

rosegar

rosegar

rosegar


<title type="display">rosegar</title>

    verb transitiu
  1. nagen an (dat), ab-, be-nagen (Tiere).
  2. knabbern an (dat), knuspern an (dat).
  3. zernagen.
  4. figuradament zermürben, quälen, plagen.
    • nagen an (dat), zehren an (dat).
  5. els corcs roseguen la fusta die Holzwürmer zerfressen das Holz.
  6. el rosegava l'enveja (el remordiment) der Neid (die Reue) plagte ihn oder nagte an ihm.
  7. verb reflexiu rosegar-se els punys figuradament sich (dat) die Haare raufen.
  8. rosegar-se les ungles an den Nägeln kauen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rosegar

rosegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rosegar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *rōsĭcare, íd., freqüentatiu del ll. rōdĕre, íd. 1a font: c. 1400
Body
    verb transitiu
    1. Emportar-se petites parts d’una cosa relativament dura, esmicar-la a poc a poc mossegant-la repetidament amb les dents incisives. Rosegar una crosta de pa. Les rates han rosegat tots els papers que hi havia al calaix. El gos rosegava un os gros.
    2. per analogia Els corcs roseguen la fusta.
  1. Menjar un bocí d’alguna cosa, dit d’una persona que menja molt sovint alguna cosa. Tot el dia rosega.
  2. figuradament
    1. Penetrar una cosa dins una altra gastant-la lentament. L’aiguafort rosega el ferro. El càncer rosega la carn i els òrgans.
    2. arts gràfiques En fotogravat, actuar els àcids damunt les planxes prèviament insolades.
  3. figuradament L’enveja el rosega. La gelosia el rosega.
  4. rosegar (algú) l’os Fer la feina més feixuga, copsar la part de menys profit, etc.
  5. rosegar-se els punys figuradament Estar en gran desesperació d’impotència de fer quelcom.

rosegar

rosegar

<title type="display">rosegar</title>

verb transitiu rosicchiare, rodere, rosicare. || rodere. El corc rosega la fusta, il tarlo rode il legno. || fig [un element químic] rodere, corrodere, erodere. | [una malaltia] divorare, consumare. | divorare, consumare. La gelosia el rosega, lo divora la (o è divorato dalla) gelosia. La ràbia ens rosegava, eravamo divorati dalla rabbia.

rosegar

rosegar


<title type="display">rosegar</title>

Pronúncia: ruzəɣá
    verb transitiu
  1. to nibble (at).
  2. to gnaw.
  3. figuradament to gnaw, nag.
  4. la pena em rosegava el cor grief gnawed my heart.
  5. figuradament [gastant una cosa lentament] to nibble away at, eat away.

rosegar

rosegar

<title type="display">rosegar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Emportar-se petites parts d'una cosa dura, fer-la a trossets a poc a poc mossegant-la amb les dents incisives. Quan a les criatures petites els surten les dents, roseguen pa o galetes. Els ratolins ho roseguen tot: paper, sacs, aliments i roba.
  2. Atacar o desgastar una cosa amb una acció lenta i contínua. Els corcs roseguen la fusta.
  3. frase feta
  4. Es diu que una persona es rosega els punys quan sent ràbia o remordiment per alguna cosa.

rosegar