Es mostren 594844 resultats

rostar

rostar

verb transitiu amb par to clean up
Diccionari Català Castellà

rostar

rostar

verb transitiu [un plat, etc] arrebañar (o rebañar) [con un trozo de pan].

rostar

verb transitiu un plat, etc arrebañar o rebañar con un trozo de pan
Conjugador Català

rostar


<title type="display">rostar</title>

    1. INFINITIU

    1. rostar

    2. GERUNDI

    1. rostant

    3. PARTICIPI

    1. rostat
    2. rostada
    3. rostats
    4. rostades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. rosto
      2. rostes
      3. rosta
      4. rostem
      5. rosteu
      6. rosten

      2. IMPERFET

      1. rostava
      2. rostaves
      3. rostava
      4. rostàvem
      5. rostàveu
      6. rostaven

      3. PASSAT

      1. rostí
      2. rostares
      3. rostà
      4. rostàrem
      5. rostàreu
      6. rostaren

      4. FUTUR

      1. rostaré
      2. rostaràs
      3. rostarà
      4. rostarem
      5. rostareu
      6. rostaran

      5. CONDICIONAL

      1. rostaria
      2. rostaries
      3. rostaria
      4. rostaríem
      5. rostaríeu
      6. rostarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rosti
      2. rostis
      3. rosti
      4. rostem
      5. rosteu
      6. rostin

      2. IMPERFET

      1. rostés
      2. rostessis
      3. rostés
      4. rostéssim
      5. rostéssiu
      6. rostessin

    6. IMPERATIU

    1. rosta
    2. rosti
    3. rostem
    4. rosteu
    5. rostin

rostar

INFINITIU rostar GERUNDI rostant PARTICIPI rostat rostada rostats rostades INDICATIU PRESENT rosto rostes rosta rostem rosteu rosten IMPERFET rostava rostaves rostava rostàvem rostàveu rostaven PASSAT rostí rostares rostà rostàrem rostàreu rostaren FUTUR rostaré rostaràs rostarà rostarem rostareu rostaran CONDICIONAL rostaria rostaries rostaria rostaríem rostaríeu rostarien SUBJUNTIU PRESENT rosti rostis rosti rostem rosteu rostin IMPERFET rostés rostessis rostés rostéssim rostéssiu rostessin IMPERATIU rosta rosti rostem rosteu rostin
Diccionari Català Alemany

rostar

rostar

verb transitiu Pfanne, Topf, Teller mit einem Stück Brot ausputzen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostar

■ rostar

verb transitiu Escurar amb un tros de pa una cassola, un plat, etc Ell es menjava els talls i jo havia de rostar la cassola
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

rostar

rostar

verb transitiu fare la scarpetta
Diccionari Català francès

rostar

rostar

verb transitiu regionalisme escurar saucer
Gran Diccionari de la llengua catalana

rostària


<title type="display">rostària</title>

Partició sil·làbica: ros_tà_ri_a
Etimologia: de rost 1a font: 1839
    femení dialectal
  1. Qualitat de rost. La rostària d’una teulada.
  2. Pendent o inclinació d’un terreny, d’una superfície; declivi.
  3. Terreny o superfície rost.

rostària

femení dialectal Qualitat de rost La rostària d’una teulada Pendent o inclinació d’un terreny, d’una superfície declivi Terreny o superfície rost
Diccionari Alemany Català

Rostbraten

Rostbraten

masculí rostit a les graelles © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

rostbraun

rostbraun

adjectiu vermellós de rovell © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU