Es mostren 594827 resultats

rostre

rostre

    masculí
  1. [bec, morro] rostro.
  2. [cara] rostro.
  3. història [d'un vaixell de guerra] rostro, espolón.
  4. història [tribuna romana] rostrum lat.

rostre

masculí bec, morro rostro cara rostro història d'un vaixell de guerra rostro , espolón història tribuna romana rostrum lat
Diccionari Català Anglès

rostre

rostre

masculí face , countenance ornitologia beak nàutica rostrum , beak
Diccionari Català Italià

rostre

<title type="display">rostre</title>

masculí [bec] becco, rostro. || [morro] muso, grugno. || [cara] faccia f, volto. || hist [d'un vaixell de guerra] rostro. | [tribuna romana] rostro.

rostre

masculí bec becco, rostro || morro muso, grugno || cara faccia f , volto || hist d'un vaixell de guerra rostro | tribuna romana rostro
DIDAC Diccionari escolar

rostre

rostre

nom masculí El rostre d'una persona és la seva cara El riure anima el rostre Bec d'un ocell Les cigonyes tenen un rostre força llarg
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rostre</title>

Etimologia: del cast. rostro, íd., i aquest, del ll. rōstrum ‘bec d’ocell; morro’, que a còpia de ser aplicat grotescament a les persones acabà per esdevenir un mot noble 1a font: s. XIV, Alcoatí
    masculí
    1. Bec d’ocell.
    2. Part d’un animal d’aspecte semblant al bec d’un ocell.
    3. Cara. Es va cobrir el rostre amb les mans.
  2. botànica Bec que presenten certs fruits i certes corol·les.
  3. història
    1. Esperó de bronze fixat a la proa dels antics vaixells de guerra.
    2. A Roma, tribuna oficial del fòrum.

■ rostre

masculí Bec d’ocell Part d’un animal d’aspecte semblant al bec d’un ocell Cara Es va cobrir el rostre amb les mans botànica Bec que presenten certs fruits i certes corolles història Esperó de bronze fixat a la proa dels antics vaixells de guerra A Roma, tribuna oficial del fòrum
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

rostrituerto
-ta

rostrituerto
-ta

adjectiu poc freqüent cara de enfado amb cara de tres o set déus Estar rostrituerto , fer cara de tres déus
Diccionari Castellà Català

rostro


<title type="display">rostro</title>

    masculí
  1. rostre. Un rostro alegre, un rostre alegre. Rostro afilado, rostre afilat.
  2. marina, marítim rostre.
  3. a rostro descubierto figuradament i poc freqüent cara a cara.
  4. hacer rostro figuradament i poc freqüent fer (o plantar) cara.
  5. tener mucho rostro figuradament i familiarment tenir moltes penques (o unes penques), tenir barra.
  6. torcer el rostro figuradament i poc freqüent girar cara.
  7. volver el rostro figuradament i poc freqüent [desdén, asco] girar la cara.
  8. volver el rostro figuradament [huir] girar cara, girar cua.

rostro

masculí rostre Un rostro alegre , un rostre alegre Rostro afilado , rostre afilat marina, marítim rostre a rostro descubierto figuradament i poc freqüent cara a cara hacer rostro figuradament i poc freqüent fer o plantar cara tener mucho rostro figuradament i familiarment tenir moltes penques o unes penques , tenir barra torcer el rostro figuradament i poc freqüent girar cara volver el rostro figuradament i poc freqüent desdén, asco girar la cara volver el rostro figuradament huir girar cara , girar cua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostroconquis

■ rostroconquis

masculí paleontologia i zoologia plural Classe de molluscs fòssils, proveïts d’una conquilla aparentment bivalva, que visqueren en ambients marins del cambrià inferior al permià superior singular Mollusc de la classe dels rostroconquis
Diccionari Alemany Català

rostrot

rostrot

Rostig © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Anglès Català

rostrum

rostrum

noun speaker's tribuna , trona