Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

■ rúbrica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rúbrica</title>

Etimologia: del ll. rubrīca ‘terra vermella; indicació escrita en vermell’, substantivació fem. de l’adj. rubrīcus, -a, -um ‘vermell’, der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’, amb canvi d’accent per influx del gran nombre d’adj. en -ĭcus 1a font: s. XIV, Llull

femení

codicologia, paleografia i tipografia
1. En els manuscrits i impresos antics, la part que era escrita en lletres vermelles.
2. Cadascun dels títols o epígrafs dels capítols o seccions d’un volum, l’índex que precedeix o termina el volum, escrits en vermell.
3. Cadascuna de les seccions d’algunes lleis, sobretot les disposicions de llei civil, en contraposició als edictes dels pretors, escrits sobre tauletes blanques (album).
1. litúrgia En la litúrgia romana, cadascuna de les normes cerimonials dels llibres litúrgics, que regulen els ritus, escrites en lletra vermella per distingir-les de les fórmules litúrgiques.
2. per extensió Cadascuna de les normes d’altres cerimònies no eclesiàstiques.
3. figuradament Costum o pràctica establerta. Això és de rúbrica.
escriptura Traç o conjunt de traços, de figura generalment invariable, que hom posa en la signatura ultra els noms.

■ rúbrica

femení codicologia , paleografia i tipografia En els manuscrits i impresos antics, la part que era escrita en lletres vermelles Cadascun dels títols o epígrafs dels capítols o seccions d’un volum, l’índex que precedeix o termina el volum, escrits en vermell Cadascuna de les seccions d’algunes lleis, sobretot les disposicions de llei civil, en contraposició als edictes dels pretors, escrits sobre tauletes blanques album litúrgia En la litúrgia romana, cadascuna de les normes cerimonials dels llibres litúrgics, que regulen els ritus, escrites en lletra vermella per distingir-les de les…

rúbrica

<title type="display">rúbrica</title>

femení [títol] rubrica. || [en paleografia] rubrica. || crist [norma] rubrica. || ésser de rúbrica fig essere di regola (o di rito, a o di prescrizione, o di norma).

rúbrica

femení títol rubrica || en paleografia rubrica || crist norma rubrica || ésser de rúbrica fig essere di regola o di rito, a o di prescrizione, o di norma

rúbrica

<title type="display">rúbrica</title>

nom femení

La rúbrica d'una persona és una ratlla o un seguit de ratlles que fa juntament amb el seu nom i cognom quan firma. La rúbrica es fa sempre igual.
En els llibres per a celebrar els sagraments de l'Església, explicació impresa en color vermell que diu les normes que s'han de seguir.
En manuscrits i llibres antics, part que era escrita en lletres vermelles.

rúbrica

nom femení La rúbrica d'una persona és una ratlla o un seguit de ratlles que fa juntament amb el seu nom i cognom quan firma La rúbrica es fa sempre igual En els llibres per a celebrar els sagraments de l'Església, explicació impresa en color vermell que diu les normes que s'han de seguir En manuscrits i llibres antics, part que era escrita en lletres vermelles

rúbrica

<title type="display">rúbrica</title>

Pronúncia: rúβɾikə

femení

[títol] rubrique.
• cristianisme rubrique.
dret [d'una signatura] paraphe m.
figuradament [pràctica usada] coutume, pratique établie.
ésser de rúbrica être de rigueur.

rúbrica

femení títol rubrique • cristianisme rubrique dret d'una signatura paraphe m figuradament pràctica usada coutume , pratique établie ésser de rúbrica être de rigueur