Es mostren 594827 resultats

rubricar

rubricar

verb transitiu poner su rúbrica rubricar figuradament suscribir rubricar , signar , subscriure figuradament concluir coronar , concloure
Conjugador Català

rubricar


<title type="display">rubricar</title>

    1. INFINITIU

    1. rubricar

    2. GERUNDI

    1. rubricant

    3. PARTICIPI

    1. rubricat
    2. rubricada
    3. rubricats
    4. rubricades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. rubrico
      2. rubriques
      3. rubrica
      4. rubriquem
      5. rubriqueu
      6. rubriquen

      2. IMPERFET

      1. rubricava
      2. rubricaves
      3. rubricava
      4. rubricàvem
      5. rubricàveu
      6. rubricaven

      3. PASSAT

      1. rubriquí
      2. rubricares
      3. rubricà
      4. rubricàrem
      5. rubricàreu
      6. rubricaren

      4. FUTUR

      1. rubricaré
      2. rubricaràs
      3. rubricarà
      4. rubricarem
      5. rubricareu
      6. rubricaran

      5. CONDICIONAL

      1. rubricaria
      2. rubricaries
      3. rubricaria
      4. rubricaríem
      5. rubricaríeu
      6. rubricarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rubriqui
      2. rubriquis
      3. rubriqui
      4. rubriquem
      5. rubriqueu
      6. rubriquin

      2. IMPERFET

      1. rubriqués
      2. rubriquessis
      3. rubriqués
      4. rubriquéssim
      5. rubriquéssiu
      6. rubriquessin

    6. IMPERATIU

    1. rubrica
    2. rubriqui
    3. rubriquem
    4. rubriqueu
    5. rubriquin

rubricar

INFINITIU rubricar GERUNDI rubricant PARTICIPI rubricat rubricada rubricats rubricades INDICATIU PRESENT rubrico rubriques rubrica rubriquem rubriqueu rubriquen IMPERFET rubricava rubricaves rubricava rubricàvem rubricàveu rubricaven PASSAT rubriquí rubricares rubricà rubricàrem rubricàreu rubricaren FUTUR rubricaré rubricaràs rubricarà rubricarem rubricareu rubricaran CONDICIONAL rubricaria rubricaries rubricaria rubricaríem rubricaríeu rubricarien SUBJUNTIU PRESENT rubriqui rubriquis rubriqui rubriquem rubriqueu rubriquin IMPERFET rubriqués rubriquessis rubriqués rubriquéssim rubriquéssiu…
Diccionari Català Anglès

rubricar

rubricar

verb transitiu to initial to sign with a flourish
Diccionari Català Italià

rubricar

rubricar

verb transitiu siglare, firmare, parafare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rubricar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rubricar</title>

Etimologia: de rúbrica 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. antigament Escriure en vermell els títols o les rúbriques de les obres manuscrites o impreses.
  2. Posar la rúbrica en la signatura d’un document o escrit. Rubricar un conveni, un acord.
  3. figuradament Subscriure (una cosa) o donar-ne fe. Nosaltres rubriquem el que ha dit el nostre company.

■ rubricar

verb transitiu antigament Escriure en vermell els títols o les rúbriques de les obres manuscrites o impreses Posar la rúbrica en la signatura d’un document o escrit Rubricar un conveni, un acord figuradament Subscriure una cosa o donar-ne fe Nosaltres rubriquem el que ha dit el nostre company
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

rubricar

rubricar

verb transitiu dret parapher
Diccionari Català Alemany

rubricar


<title type="display">rubricar</title>

    verb transitiu
  1. rubrizieren.
  2. mit dem (Namens-) Schnörkel versehen.
  3. comerç abzeichnen.
  4. dret unterschreiben.
  5. diplomàcia paraphieren.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

rubricar

verb transitiu rubrizieren mit dem Namens- Schnörkel versehen comerç abzeichnen dret unterschreiben diplomàcia paraphieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Alemany

rubricisme

rubricisme

masculí eclesiàstic Rubrizistik f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

rubricisme

rubricisme

masculí Qualitat o condició de rubricista
Traducció
Diccionari Català Castellà

rubricista

rubricista

masculí i femení rubricista o rubriquista