Es mostren 594844 resultats

rúbrica


<title type="display">rúbrica</title>

Pronúncia: rúβɾikə
    femení
  1. [títol] rubrique.
    • cristianisme rubrique.
  2. dret [d'una signatura] paraphe m.
  3. figuradament [pràctica usada] coutume, pratique établie.
  4. ésser de rúbrica être de rigueur.

rúbrica

femení títol rubrique • cristianisme rubrique dret d'una signatura paraphe m figuradament pràctica usada coutume , pratique établie ésser de rúbrica être de rigueur
Diccionari Català francès

rubricador
-a

rubricador
-a

masculí i femení dret qui paraphe
Diccionari Català Alemany

rubricador

rubricador

masculí història Maler m von Anfangsbuchstaben, Rubrikator m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rubricador
| rubricadora

■ rubricador
| rubricadora

masculí i femení Persona que rubrica especialment Amanuense que escrivia les rúbriques o títols en els manuscrits
Traducció
Diccionari Català Castellà

rubricador
-a

rubricador
-a

masculí i femení rubricante
Diccionari Castellà Català

rubricante

rubricante

adjectiu rubricador -a
Diccionari Català Castellà

rubricar

rubricar

verb transitiu rubricar
Diccionari Castellà Català

rubricar

rubricar

verb transitiu poner su rúbrica rubricar figuradament suscribir rubricar , signar , subscriure figuradament concluir coronar , concloure
Conjugador Català

rubricar


<title type="display">rubricar</title>

    1. INFINITIU

    1. rubricar

    2. GERUNDI

    1. rubricant

    3. PARTICIPI

    1. rubricat
    2. rubricada
    3. rubricats
    4. rubricades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. rubrico
      2. rubriques
      3. rubrica
      4. rubriquem
      5. rubriqueu
      6. rubriquen

      2. IMPERFET

      1. rubricava
      2. rubricaves
      3. rubricava
      4. rubricàvem
      5. rubricàveu
      6. rubricaven

      3. PASSAT

      1. rubriquí
      2. rubricares
      3. rubricà
      4. rubricàrem
      5. rubricàreu
      6. rubricaren

      4. FUTUR

      1. rubricaré
      2. rubricaràs
      3. rubricarà
      4. rubricarem
      5. rubricareu
      6. rubricaran

      5. CONDICIONAL

      1. rubricaria
      2. rubricaries
      3. rubricaria
      4. rubricaríem
      5. rubricaríeu
      6. rubricarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rubriqui
      2. rubriquis
      3. rubriqui
      4. rubriquem
      5. rubriqueu
      6. rubriquin

      2. IMPERFET

      1. rubriqués
      2. rubriquessis
      3. rubriqués
      4. rubriquéssim
      5. rubriquéssiu
      6. rubriquessin

    6. IMPERATIU

    1. rubrica
    2. rubriqui
    3. rubriquem
    4. rubriqueu
    5. rubriquin

rubricar

INFINITIU rubricar GERUNDI rubricant PARTICIPI rubricat rubricada rubricats rubricades INDICATIU PRESENT rubrico rubriques rubrica rubriquem rubriqueu rubriquen IMPERFET rubricava rubricaves rubricava rubricàvem rubricàveu rubricaven PASSAT rubriquí rubricares rubricà rubricàrem rubricàreu rubricaren FUTUR rubricaré rubricaràs rubricarà rubricarem rubricareu rubricaran CONDICIONAL rubricaria rubricaries rubricaria rubricaríem rubricaríeu rubricarien SUBJUNTIU PRESENT rubriqui rubriquis rubriqui rubriquem rubriqueu rubriquin IMPERFET rubriqués rubriquessis rubriqués rubriquéssim rubriquéssiu…
Diccionari Català Anglès

rubricar

rubricar

verb transitiu to initial to sign with a flourish