Es mostren 594844 resultats

assaig

assaig

assaig


<title type="display">assaig</title>

  1. Operació de prova d'alguna cosa.
    assajament
    toc, en l'expressió pedra de toc, usada per a assajar els metalls.
    experiment o experimentació
    emprova (d'un vestit). (La forma prova, usada en aquest sentit, és barbarisme.)
    prova o provatura
    progimnasma, assaig que fa un orador per preparar-se a parlar en públic.
    Compareu: temptativa
  2. Execució d'una obra teatral, musical, etc., abans de representar-la en públic.
    prova. Avui farem una prova general.
  3. anàlisi.
    entretoc, assaig o anàlisi que hom fa per conèixer la llei d'un objecte d'or o d'argent.
  4. tractat.



© Manuel Franquesa

assaig

assaig


<title type="display">assaig</title>

    masculí
  1. [auch Rugby] Versuch m.
  2. Erprobung f, Test m, Experiment n.
  3. teatre i música Probe f.
  4. literatura Essay m/n.
  5. tecnologia màquina d'assaig Prüfmaschine f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

assaig

assaig

<title type="display">assaig</title>

masculí [prova] saggio, prova f, assaggio. || lit saggio. || quím tecn saggio. Tub d'assaig, tubo da saggio. || teat prova f, provino. Assaig general, prova generale.

assaig

assaig

<title type="display">assaig</title>

    [Plural: també assajos]
    nom masculí
  1. Un assaig és una prova que fem amb un aparell, una màquina, un medicament o un altre producte per veure si funciona bé o si dona resultat. Les fàbriques d'automòbils fan diversos assaigs dels models nous de cotxes.
  2. L'assaig d'una obra de teatre o d'un altre espectacle és una actuació sense públic que fan els artistes per veure si saben bé els papers i si tot surt bé.
  3. Escrit en què un autor exposa les seves opinions sobre un tema concret. Hi ha assaigs filosòfics, polítics, històrics, etc.

assaig

assaig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assaig</title>

Accessory
Partició sil·làbica: as_saig
Etimologia: del ll. td. exagium ‘acte de pesar’ 1a font: s. XIII
Body
    masculí
    1. Operació de prova per a veure si una cosa respon al seu objecte, a la seva destinació. Fer l’assaig d’un mecanisme. Fer l’assaig d’un dissolvent.
    2. assaig biològic biologia i fisiologia Bioassaig.
    1. Representació, execució, d’una obra teatral, d’un concert, etc., abans de representar-la, d’executar-lo, en públic; prova.
    2. assaig general Assaig que hom fa just abans de l'estrena d'una obra o d'un espectacle, en el qual es reprodueixen al màxim les condicions de la representació en públic.
  1. esports En el rugbi, jugada consistent a posar la pilota en terra darrere la línia d’assaig de l’equip contrari, amb la qual hom obté cinc punts.
  2. literatura
    1. Gènere en prosa no narratiu, que aborda d’una manera lliure els problemes més diversos.
    2. Obra d’aquest gènere.
  3. química analítica Anàlisi qualitativa simple, feta per mitjà de reaccions i de tècniques simples i breus.
  4. tecnologia Cadascuna de les experiències a què és sotmès un material per tal de valorar-ne objectivament la idoneïtat per a les condicions de treball que haurà de resistir.

assaig

assaig


<title type="display">assaig</title>

Pronúncia: əsátʃ
    masculí
  1. test, trial.
  2. experiment.
  3. attempt.
  4. fer l’assaig d’una cosa to try something, give something a trial, do something as an experiment, do something to try it out, take something on (trial \ approval), put something to the test.
  5. literatura etc. essay.
  6. música i teatre rehearsal.
  7. assaig general dress rehearsal.
  8. [rugbi] try.
  9. transformar un assaig (en gol) to convert a try.

assaig

assail


<title type="display">assail</title>

Pronúncia: əˈseɪl
    transitive verb
  1. assaltar, escometre.
  2. [task] emprendre, abordar, atacar, envestir.
  3. doubts began to assail him li van començar a assaltar dubtes.
  4. they assailed her with questions la van assaltar amb preguntes.

assail

assailant

assaillant
-ante


<title type="display">assaillant</title>

Pronúncia: asajɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. atacant, assaltant. L’armée assaillante, l’exèrcit atacant.
  2. masculí i femení
  3. atacant, assaltant.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assaillant
-ante