adjectiu
1. [qui a perdu sa fortune] arruïnat -ada.
2. [en ruine] en ruïnes. Un château ruiné, un castell en ruïnes.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. ruïna. Ruines romaines, grecques, ruïnes romanes, gregues.
2. figuradament ruïna. C’est une ruine humaine, és una ruïna (humana).
3. [perte de la fortune] ruïna. Elle est au bord de la ruine, està al caire de la ruïna.
4. [chute, destruction] ruïna, esfondrament m. La ruine de ses rêves, l’esfondrament (la ruïna) dels seus somnis.
5. en ruine ruïnós -osa (o en ruïnes). Être, tomber en ruine, estar, caure en ruïnes.
6. être une ruine ésser ruïnós -osa (o causar despeses ruïnoses).
7. menacer ruine amenaçar ruïna.
8. n’être plus qu’une ruine [qqn] ésser una ruïna.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. arruïnar.
2. figuradament arruïnar, arrossinar, malmenar, menyscabar.
verb pronominal
3. arruïnar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu pròpiament i figuradament ruïnós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu geografia ruïniforme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç