verb Llançar un líquid en forma de gotes o de rajolins molt fins Amb un esprai podem ruixar-nos de colònia el cos i els vestits Mullar una persona o una cosa tirant-hi a sobre un raig d'aigua Amb una mànega d'aigua deixem ben ruixat el terra i les plantes
Partició sil·làbica: rui_xar Etimologia: del ll. vg. roscidare, der. de roscĭdus, -a, -um ‘ple de rosada, humit, mullat’, der. també de ros, roris ‘rosada’ 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
verbtransitiu
Llançar un líquid de manera que caigui dividit en gotes, una quantitat de grans, etc., de manera que caiguin disseminats sobre algú o alguna cosa. Ruixar les plantes amb l’aspersor.
Mullar, banyar, quelcom tirant-hi a sobre un doll d’aigua. Em van ruixar la cara amb aigua de Colònia.
verb transitiu Llançar un líquid de manera que caigui dividit en gotes, una quantitat de grans, etc, de manera que caiguin disseminats sobre algú o alguna cosa Ruixar les plantes amb l’aspersor Mullar, banyar, quelcom tirant-hi a sobre un doll d’aigua Em van ruixar la cara amb aigua de Colònia
verbtransitiu asperger d'eau, mouiller. Ruixar els cabells amb colònia, mouiller ses cheveuxavec de l'eau de Cologne. Ruixar-se la cara, mouiller son visage.
verb transitiu asperger d'eau , mouiller Ruixar els cabells amb colònia , mouiller ses cheveuxavec de l'eau de Cologne Ruixar-se la cara , mouiller son visage