Es mostren 594827 resultats

ruixar

ruixar

ruixar

ruixar

ruixar

ruixar

ruixar

<title type="display">ruixar</title>

    verb
  1. Llançar un líquid en forma de gotes o de rajolins molt fins. Amb un esprai podem ruixar-nos de colònia el cos i els vestits.
  2. Mullar una persona o una cosa tirant-hi a sobre un raig d'aigua. Amb una mànega d'aigua deixem ben ruixat el terra i les plantes.

ruixar

ruixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruixar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: rui_xar
Etimologia: del ll. vg. roscidare, der. de roscĭdus, -a, -um ‘ple de rosada, humit, mullat’, der. també de ros, roris ‘rosada’ 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    verb transitiu
  1. Llançar un líquid de manera que caigui dividit en gotes, una quantitat de grans, etc., de manera que caiguin disseminats sobre algú o alguna cosa. Ruixar les plantes amb l’aspersor.
  2. Mullar, banyar, quelcom tirant-hi a sobre un doll d’aigua. Em van ruixar la cara amb aigua de Colònia.

ruixar

ruixar


<title type="display">ruixar</title>

Pronúncia: ruʃá
verb transitiu asperger d'eau, mouiller. Ruixar els cabells amb colònia, mouiller ses cheveuxavec de l'eau de Cologne. Ruixar-se la cara, mouiller son visage.

ruixar

ruixat

ruixat

ruixat

ruixat

ruixat

ruixat

ruixat

ruixat