<title type="display">ruminar</title>
-
verb
- Remugar els animals.
- Rumiar.
Es mostren 594844 resultats
ruminar
verb transitiu zoologia remugar figuradament rumiar
■
ruminar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruminar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. ruminare ‘remugar’, der. de rumen, -ĭnis, sinònim de ruma ‘primer estómac dels remugants’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
-
verb
transitiu
- fisiologia animal Remugar.
- figuradament Rumiar.
■
ruminar
verb transitiu fisiologia animal Remugar figuradament Rumiar
ruminat
-ada
<title type="display">ruminat</title>
adjectiu runz(e)lig, faltig, zerfurcht.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
ruminat
-ada
adjectiu runzelig, faltig, zerfurcht © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
ruminat
-ada
<title type="display">ruminat</title>
Pronúncia: ruminát
-
adjectiu
- grooved.
- furrowed.
ruminat
-ada
adjectiu grooved furrowed
■
ruminat
| ruminada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruminat</title>
Accessory
Etimologia: de ruminar, metafòricament per la persistència o reiteració del solc
Body
adjectiu Que presenta solcs més o menys pregons.
■
ruminat
| ruminada
adjectiu Que presenta solcs més o menys pregons
ruminat
-ada
<title type="display">ruminat</title>
adjectiu solcato -a.
ruminat
-ada
adjectiu solcato -a
ruminat
-ada
<title type="display">ruminat</title>
Pronúncia: ruminát
adjectiu antigament [amb solcs] sillonné -e.
ruminat
-ada
adjectiu antigament amb solcs sillonné -e
ruminate
<title type="display">ruminate</title>
Pronúncia: ˈruːmɪˈneɪt
transitive & intransitive verb also figurative ruminar.
ruminate
transitive & intransitive verb also figurative ruminar