Es mostren 594827 resultats

■ rupturisme

■ rupturisme

masculí Tendència que propugna un canvi radical de les idees, de la manera de viure, etc
Traducció
Diccionari Català Alemany

rupturista

rupturista

adjectiu Wechsel, Wendungs, Abbruchs masculí i femení Anhängerin m f des «rupturisme» © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rupturista

■ rupturista

adjectiu Relatiu o pertanyent al rupturisme Una tesi rupturista adjectiu i masculí i femení Partidari del rupturisme
Traducció
Diccionari Català Alemany

ruquejar

ruquejar

verb intransitiu herumalbern © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

ruquejar

ruquejar

verb intransitiu hacer el burro , hacer el ganso
Diccionari Català francès

ruquejar

ruquejar

verb intransitiu faire l'âne , dire des âneries , des sottises
Conjugador Català

ruquejar


<title type="display">ruquejar</title>

    1. INFINITIU

    1. ruquejar

    2. GERUNDI

    1. ruquejant

    3. PARTICIPI

    1. ruquejat
    2. ruquejada
    3. ruquejats
    4. ruquejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. ruquejo
      2. ruqueges
      3. ruqueja
      4. ruquegem
      5. ruquegeu
      6. ruquegen

      2. IMPERFET

      1. ruquejava
      2. ruquejaves
      3. ruquejava
      4. ruquejàvem
      5. ruquejàveu
      6. ruquejaven

      3. PASSAT

      1. ruquegí
      2. ruquejares
      3. ruquejà
      4. ruquejàrem
      5. ruquejàreu
      6. ruquejaren

      4. FUTUR

      1. ruquejaré
      2. ruquejaràs
      3. ruquejarà
      4. ruquejarem
      5. ruquejareu
      6. ruquejaran

      5. CONDICIONAL

      1. ruquejaria
      2. ruquejaries
      3. ruquejaria
      4. ruquejaríem
      5. ruquejaríeu
      6. ruquejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. ruquegi
      2. ruquegis
      3. ruquegi
      4. ruquegem
      5. ruquegeu
      6. ruquegin

      2. IMPERFET

      1. ruquegés
      2. ruquegessis
      3. ruquegés
      4. ruquegéssim
      5. ruquegéssiu
      6. ruquegessin

    6. IMPERATIU

    1. ruqueja
    2. ruquegi
    3. ruquegem
    4. ruquegeu
    5. ruquegin

ruquejar

INFINITIU ruquejar GERUNDI ruquejant PARTICIPI ruquejat ruquejada ruquejats ruquejades INDICATIU PRESENT ruquejo ruqueges ruqueja ruquegem ruquegeu ruquegen IMPERFET ruquejava ruquejaves ruquejava ruquejàvem ruquejàveu ruquejaven PASSAT ruquegí ruquejares ruquejà ruquejàrem ruquejàreu ruquejaren FUTUR ruquejaré ruquejaràs ruquejarà ruquejarem ruquejareu ruquejaran CONDICIONAL ruquejaria ruquejaries ruquejaria ruquejaríem ruquejaríeu ruquejarien SUBJUNTIU PRESENT ruquegi ruquegis ruquegi ruquegem ruquegeu ruquegin IMPERFET ruquegés ruquegessis ruquegés ruquegéssim ruquegéssiu ruquegessin…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruquejar

■ ruquejar

verb intransitiu Dir o fer rucades
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

ruqueria

ruqueria

femení rucada
Diccionari Català Alemany

ruqueria

ruqueria

femení rucada © Günther Haensch i Abadia de Montserrat