Es mostren 594827 resultats

rusc

<title type="display">rusc</title>

[Plural: també ruscos]
nom masculí Un rusc és una construcció normalment de fusta on viu un eixam d'abelles. En el rusc també fan la mel i la cera.

rusc

rusc

rusc

rusc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rusc</title>

Accessory
Etimologia: extret de rusca, pel fet que els ruscos es feien sobretot amb escorça d’alzina surera 1a font: 1371
Body
    masculí
  1. Vas fet d’una pela de suro lligada amb un vímet i amb sòl de fusta, que segons la mida serveix de got o d’atuell.
  2. apicultura
    1. Abell artificial que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera, consistent en un cilindre de rusca (anomenat també rusquer o arna), o en un tronc d’arbre buidat (buc), o en cistells de palla o de canya revestits de fang, o en recipients de terra cuita, etc.
    2. rusc fix Rusc.
    3. rusc mòbil (o simplement rusc) Rusc consistent en un moble de variades formes amb diversos compartiments, generalment horitzontals, superposats i movibles, proveïts d’una làmina de cera que té estampat per gofratge un buit per tal que serveixi de base de la bresca.

rusc

rusca

rusca

rusca

<title type="display">rusca </title>

Body
    nòm f Part extèrna dera arraïtz, camèra e branques des plantes lenhoses.

    Català: escorça


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

rusca

rusca

rusca

femení [de l'alzina surera] corcha.

rusca

rusca

rusca

rusca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rusca</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. gàl·lic rusca, íd., potser d’origen cèlt. o precèlt 1a font: 1250
Body
    femení
    1. indústria surera Escorça de l’alzina surera no treballada.
    2. tros de rusca figuradament Persona esquerpa, poc amable.
  1. apicultura Rusc fet amb una rusca.
  2. dialectal col·loquialment Gana, buidor d’estómac.

rusca

rusca

rusca

rusca

rusca