Es mostren 594827 resultats

rústec
rústega


<title type="display">rústec</title>

Pronúncia: rústək
    adjectiu
  1. [aspre] rugueux -euse, rêche.
  2. [poc elaborat] grossier -ère, rustique. Mobles, bancs rústecs, des meubles, des bancs rustiques.
  3. [mecanisme] dur -e. La porta va molt rústega, la porte est très dure (à ouvrir).
  4. figuradament i despectivament fruste, rustaud -e, rustique. Gent rústega, des gens frustes.
  5. en rústega rústic (en rústica).

rústec
rústega

adjectiu aspre rugueux -euse , rêche poc elaborat grossier -ère , rustique Mobles, bancs rústecs , des meubles, des bancs rustiques mecanisme dur -e La porta va molt rústega , la porte est très dure à ouvrir figuradament i despectivament fruste , rustaud -e , rustique Gent rústega , des gens frustes en rústega rústic en rústica
Diccionari Català Alemany

rústec
-ústega

rústec
-ústega

adjectiu holperig, rau, roh grob plump tölpelhaft flegelhaft © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rústec
| rústega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rústec</title>

Compareu: rústic
Etimologia: del ll. rustĭcus, -a, -um ‘del camp, de pagès’ der. de rus, rurus ‘camp’ 1a font: c. 1396
    adjectiu
    1. Aspre al tacte, no polit, raspós.
    2. Mancat de finor, no polit. Mobles rústecs.
    3. figuradament Mancat de cultura, sense finor espiritual. Els habitants d’aquells pobles tenen fama d’ésser gent rústega.
  2. Dit d’un mecanisme que es mou, que funciona, amb dificultat. Els golfos s’han rovellat i la porta va molt rústega.
  3. en rústega arts gràfiques En rústica.

■ rústec
| rústega

adjectiu Aspre al tacte, no polit, raspós Mancat de finor, no polit Mobles rústecs figuradament Mancat de cultura, sense finor espiritual Els habitants d’aquells pobles tenen fama d’ésser gent rústega Dit d’un mecanisme que es mou, que funciona, amb dificultat Els golfos s’han rovellat i la porta va molt rústega en rústega arts gràfiques En rústica
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

rústec
-ega

rústec
-ega

adjectiu aspre rough mecànica stiff figuradament coarse , uncouth
Diccionari Català Italià

rústec
-ega

rústec
-ega

adjectiu aspre al tacte ruvido -a, scabro -a, aspro -a || mancat de finor rozzo -a, ruvido -a, zotico -a || mecanisme duro -a
DIDAC Diccionari escolar

rústec

<title type="display">rústec</title>

    [! Diferent de rústic]
    adjectiu
  1. Una cosa és rústega si no és fina ni està polida, si té un tacte aspre i raspós. A algunes persones, els agraden els objectes de fusta rústega, sense polir.
  2. Es diu que una persona és rústega si té poca educació, poca cultura.
  3. Un mecanisme o una peça són rústecs si funcionen amb dificultat. Les portes rústegues necessiten oli a les frontisses.

rústec

Diferent de rústic adjectiu Una cosa és rústega si no és fina ni està polida, si té un tacte aspre i raspós A algunes persones, els agraden els objectes de fusta rústega, sense polir Es diu que una persona és rústega si té poca educació, poca cultura Un mecanisme o una peça són rústecs si funcionen amb dificultat Les portes rústegues necessiten oli a les frontisses
Diccionari Català Castellà

rústec
-ega

rústec

    adjectiu
  1. [aspre al tacte] áspero -ra.
  2. figuradament [mancat de finor] tosco -ca, rústico -ca, rudo -da, zafio -fia.
  3. [mecanisme] duro -ra.

rústec
-ega

adjectiu aspre al tacte áspero -ra figuradament mancat de finor tosco -ca , rústico -ca , rudo -da , zafio -fia mecanisme duro -ra
Gran Diccionari de la llengua catalana

rustemita

rustemita

islamisme adjectiu Relatiu o pertanyent als rustemites masculí i femení Membre de la dinastia kharigita fundada per ‘Abd al-Rahmān ibn Rustum
Diccionari Alemany Català

rüsten


<title type="display">rüsten</title>

    verb transitiu i intransitiu [-et, -ete, hat ge-et]
  1. preparar-(se).
  2. equipar(-se).
  3. armar(-se).
  4. s. rüsten disposar-se o aparellar-se (zu a, per a).



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

rüsten

verb transitiu i intransitiu -et, -ete, hat ge-et preparar-se equipar-se armar-se s rüsten disposar-se o aparellar-se zu a, per a © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Rüsten

Rüsten

neutre -s, - Rüstung © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU