Es mostren 594844 resultats

rustaud
-aude


<title type="display">rustaud</title>

Pronúncia: ʀysto -od
adjectiu i masculí i femení rústec -a, bast -a, tosc -a, pagerol -a, toixarrut -uda.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rustaud
-aude

adjectiu i masculí i femení rústec -a, bast -a, tosc -a, pagerol -a, toixarrut -uda © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

rustauderie

rustauderie

femení toixarrudesa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Alemany Català

Rüstbalken

Rüstbalken

masculí tauló o arbre principal d’una bastida © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Rüstbaum

Rüstbaum

masculí tauló o arbre principal d’una bastida © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Rüstbock

Rüstbock

masculí cavallet © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruste

■ ruste

masculí heràldica Figura que té la forma de losange amb un forat rodó al mig
Diccionari de sinònims Franquesa

rústec

rústec

→ aspre Fig → rude © Manuel Franquesa
Diccionari Català francès

rústec
rústega


<title type="display">rústec</title>

Pronúncia: rústək
    adjectiu
  1. [aspre] rugueux -euse, rêche.
  2. [poc elaborat] grossier -ère, rustique. Mobles, bancs rústecs, des meubles, des bancs rustiques.
  3. [mecanisme] dur -e. La porta va molt rústega, la porte est très dure (à ouvrir).
  4. figuradament i despectivament fruste, rustaud -e, rustique. Gent rústega, des gens frustes.
  5. en rústega rústic (en rústica).

rústec
rústega

adjectiu aspre rugueux -euse , rêche poc elaborat grossier -ère , rustique Mobles, bancs rústecs , des meubles, des bancs rustiques mecanisme dur -e La porta va molt rústega , la porte est très dure à ouvrir figuradament i despectivament fruste , rustaud -e , rustique Gent rústega , des gens frustes en rústega rústic en rústica
Diccionari Català Alemany

rústec
-ústega

rústec
-ústega

adjectiu holperig, rau, roh grob plump tölpelhaft flegelhaft © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rústec
| rústega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rústec</title>

Compareu: rústic
Etimologia: del ll. rustĭcus, -a, -um ‘del camp, de pagès’ der. de rus, rurus ‘camp’ 1a font: c. 1396
    adjectiu
    1. Aspre al tacte, no polit, raspós.
    2. Mancat de finor, no polit. Mobles rústecs.
    3. figuradament Mancat de cultura, sense finor espiritual. Els habitants d’aquells pobles tenen fama d’ésser gent rústega.
  2. Dit d’un mecanisme que es mou, que funciona, amb dificultat. Els golfos s’han rovellat i la porta va molt rústega.
  3. en rústega arts gràfiques En rústica.

■ rústec
| rústega

adjectiu Aspre al tacte, no polit, raspós Mancat de finor, no polit Mobles rústecs figuradament Mancat de cultura, sense finor espiritual Els habitants d’aquells pobles tenen fama d’ésser gent rústega Dit d’un mecanisme que es mou, que funciona, amb dificultat Els golfos s’han rovellat i la porta va molt rústega en rústega arts gràfiques En rústica
Informació complementària
Traducció