Es mostren 594844 resultats

rústec
-ega

rústec
-ega

rústec
-ega

rústec
-ega

rústec

<title type="display">rústec</title>

    [! Diferent de rústic]
    adjectiu
  1. Una cosa és rústega si no és fina ni està polida, si té un tacte aspre i raspós. A algunes persones, els agraden els objectes de fusta rústega, sense polir.
  2. Es diu que una persona és rústega si té poca educació, poca cultura.
  3. Un mecanisme o una peça són rústecs si funcionen amb dificultat. Les portes rústegues necessiten oli a les frontisses.

rústec

rústec
-ega

rústec

    adjectiu
  1. [aspre al tacte] áspero -ra.
  2. figuradament [mancat de finor] tosco -ca, rústico -ca, rudo -da, zafio -fia.
  3. [mecanisme] duro -ra.

rústec
-ega

rustemita

rustemita

rüsten


<title type="display">rüsten</title>

    verb transitiu i intransitiu [-et, -ete, hat ge-et]
  1. preparar-(se).
  2. equipar(-se).
  3. armar(-se).
  4. s. rüsten disposar-se o aparellar-se (zu a, per a).



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

rüsten

Rüsten

Rüsten

Rüster

Rüster

Rüsterholz

Rüsterholz

rüstern

rüstern