Es mostren 594827 resultats

rutàcies

rutàcies

rutàcies

rutàcies

rutamicina

rutamicina

rutè
-ena

rutè
-ena

rutè
-ena

rutè
-ena

rutè
-ena

rutè
-ena

Rute


<title type="display">Rute</title>

    femení [-, -n]
  1. var(et)a.
  2. [Schule] palmeta, fèrula.
  3. [zum Schlagen] assot m.
  4. verga.
  5. zoologia verga, vit.
  6. literari a. membre m viril
  7. [Schwanz] cua.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Rute

rutè
-ena

rutè
-ena

rutè
-ena

rutè

adjectiu i masculí i femení ruteno -na.

rutè
-ena

rutè
| rutena


<title type="display">rutè</title>

Body
  1. adjectiu i masculí i femení De Rutènia (regió de l’Europa central).
  2. adjectiu i masculí i femení Ucraïnès.
  3. adjectiu i masculí i femení
    1. història A l’Àustria imperial i a Eslovàquia, nom donat als petits russos residents a la banda occidental de la línia Dvina-Dniéper, que formaven part de l’estat polonolituà.
    2. cristianisme Dit dels cristians de ritu bizantí pertanyents a l’església rutena.
  4. església rutena cristianisme Nom donat a l’església uniata de ritu bizantí escampada per Polònia, Galítsia, Eslovàquia, Hongria i Bohèmia, amb comunitats emigrades a l’Europa occidental, als Estats Units d’Amèrica, al Canadà, al Brasil i a l’Argentina.

rutè
| rutena