Es mostren 594844 resultats

s’acoquiner

s’acoquiner

s’affairer


<title type="display">s’affairer</title>

Pronúncia: safeʀe
    verb pronominal
  1. afanyar-se, atrafegar-se, estar atrafegat -ada. Ils s’affairaient à préparer le repas, s’afanyaven a preparar (estaven atrafegats preparant) l’àpat.
  2. s’affairer auprès de qqn atendre de manera amatent (o sol·lícita) algú (o afanyar-se, o atrafegar-se per a atendre algú).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’affairer

s’agenouiller

s’agenouiller

s’amouracher

s’amouracher

s’amuïr

s’amuïr

s’arroger

s’arroger

s’autodétruire

s’autodétruire

s’avachir


<title type="display">s’avachir</title>

Pronúncia: savaʃiʀ
    verb pronominal
  1. deformar-se.
  2. familiarment [se laisser aller] afluixar-se, estovar-se, engorronir-se.
  3. [se vautrer] estirar-se, ajeure’s, ajaçar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’avachir

s’ébattre


<title type="display">s’ébattre</title>

Pronúncia: sebatʀ
    verb pronominal
  1. [sautiller] saltironar intr, saltironejar intr, guimbar intr.
  2. [folâtrer] enjogassar-se, esbargir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’ébattre

s’ébrouer


<title type="display">s’ébrouer</title>

Pronúncia: sebʀue
    verb pronominal
  1. [le cheval] esbufegar intr.
  2. [les autres animaux] esternudar intr.
  3. [les oiseaux] rebolcar-se, rabejar-se.
  4. [le chien, etc en sortant de l’eau] espolsar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

s’ébrouer