Es mostren 594844 resultats

saber

<title type="display">saber </title>

Body
    v tr Conéisher complètament, auer coneishement d’ua causa artenhuda gràcies ara informacion qu’un a.

    Català: saber


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

saber

saber


<title type="display">saber</title>

Pronúncia: səβɛ́
    verb transitiu
  1. to know.
  2. to know how to, be able to; to be good at.
  3. saber el grec to know Greek.
  4. saber la lliçó to know the lesson.
  5. la Glòria sap conduir un auto Gloria can drive a car.
  6. la Maria sap llegir i escriure Maria knows how to read and write.
  7. fer saber to inform, let know.
  8. ho sé I know.
  9. Déu sap God (only) knows.
  10. que jo sàpiga as far I know, to my knowledge.
  11. un no sé què a certain something.
  12. tu què saps? what do you know?
  13. jo què sé! how am I supposed to know!, how should I know!
  14. no sé qui someone or other.
  15. verb intransitiu
  16. [tenir tal o tal sabor] to taste.
  17. [tenir tal o tal olor] to smell.
  18. saber greu to regret, be sorry.
  19. li sap greu no haver-hi anat he is sorry he didn’t go, he regrets not having gone.
  20. masculí
  21. knowledge, learning.

saber

saber1

<title type="display">saber</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb
  1. Tenir notícia, informació o coneixement d'alguna cosa. Quan no portes rellotge no saps mai quina hora és. Després de llegir el diari saps més coses que abans.
  2. Haver estudiat i haver après alguna matèria. Hi ha persones que saben moltes llengües.
  3. Tenir un gust determinat. Si un plat sap bé, té un gust bo i agradable.
  4. frase feta
  5. Una persona fa saber una cosa a algú quan la hi diu. Quan prens una decisió important, l'has de fer saber als altres.
  6. Una persona la sap llarga quan és espavilada, té experiència i sap com solucionar les coses.
  7. saber greu és sentir pena per alguna cosa. Sempre sap greu no poder anar al casament d'una amiga.



Vegeu també:
saber2

saber1

saber1

saber1

saber1


<title type="display">saber</title><lbl type="homograph">1</lbl>

  1. v. tr.
    conèixer. No conec els detalls.
    tenir coneixença (o coneixement, o noció, o idea) (d'una cosa)
    ésser sabedor (d'una cosa)
    saber de ciència certa, saber-ho amb seguretat.
    estar al corrent (d'una cosa)
    constar (a algú una cosa), saber-la de font segura. Em consta que el teu germà juga.
    tenir indicis (d'una cosa), saber-la vagament, però amb fonament.
    tenir fums (d'una cosa), íd.
    esbrinar. He arribat a esbrinar qui ha estat l'autor de l'anònim.
    haver sentit tocar campanes, tenir una noció imprecisa i vaga d'una cosa de què hom ha sentit parlar.
    saber el vent i no saber el corrent, íd.
    Antònims: Ignorar: no tenir ni idea d'una cosa. Ésser ignorant d'una cosa. Venir de l'hort (fig. i fam.).
  2. Posseir la ciència, l'art, la pràctica d'una cosa.
    saber (una cosa) com el parenostre
    saber (una cosa) a ulls clucs
    posseir. Posseir una llengua estrangera. Posseïa a fons aquell tema.
    saber de cor (una cosa), saber-la de memòria.
    conèixer. Conèixer a fons les matemàtiques. Coneix bé el seu ofici.
    tenir (una cosa) per la punta (o pel cap) dels dits
    tocar, saber tocar un instrument músic. Tocava meravellosament el violí.
  3. (saber-se pron.). Saber-se, una cosa: Transcendir (intr.). Traspuar (fig.).
  4. Saber greu: → greu.
    Saber-la llarga: → viu, astut.
  5. v. intr. Tenir tal o tal sabor o olor.
    tufejar, fer una olor desagradable.
    terrejar, tenir gust de terra.
    salejar, sentir-se massa la sal en un menjar.
    roquejar (el peix), tenir el gust característic dels peixos que pasturen als roquers.
    mollejar, fer, els molls o rogers, una olor molt forta.
    napejar, sentir-se el gust dels naps en un guisat.
    llanejar o moltonejar (la carn de be)



  6. Vegeu també:
    saber2



© Manuel Franquesa

saber1

saber1

saber1

saber1


<title type="display">saber</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb transitiu
  1. [tenir un coneixement, una habilitat] saber. Saber llegir i escriure, saber leer y escribir. Sap conduir, sabe conducir.
  2. [una notícia] saber, enterarse de. Vaig saber la notícia, supe (o me enteré de) la noticia.
  3. [conèixer] conocer, saber de. Sé una casa per llogar, conozco (o sé de) una casa para alquilar.
  4. saber, conocer. Saps els motius del seu refús?, ¿sabes los motivos de su negativa?
  5. [haver après] saberse pron, saber. Aquest actor no sap el seu paper, este actor no se sabe su papel.
  6. [entendre] saber, entender. No sé què vols dir, no sé qué quieres decir.
  7. a saber (o és a saber) [fórmula introductòria] a saber, es a saber, es decir. Les ciències naturals, és a saber, la física, la química, la biologia..., las ciencias naturales, a saber, la física, la química, la biología...
  8. aneu a saber [no se sap mai] vete a saber.
  9. com tothom sap como es sabido.
  10. doncs ja ho saps! ¡conque ya lo sabes!
  11. fer saber [comunicar] hacer saber.
  12. i jo què sé? (o i què sé jo?) ¡qué sé yo!, ¡yo qué sé!
  13. i tant que ho sé! ¡lo sabré yo!, ¡si lo sabré yo!
  14. no saber a què atenir-se no saber uno a qué atenerse.
  15. no saber a qui recórrer no saber a quién acudir.
  16. no saber algú el que es fa familiarment no saber alguien lo que hace (o lo que se hace), no saber por dónde anda (o se anda, o por dónde va).
  17. no saber el que s'empesca (o s'empatolla) figuradament no saber lo que se pesca.
  18. no saber on ficar-se no saber dónde meterse.
  19. no saber on girar-se [per un excés d'ocupacions] ir de cabeza.
  20. no saber per on agafar-ho figuradament no saber por dónde cogerlo (o agarrarlo).
  21. no me'n sé (o se'n sap, o ens en sabem, etc) avenir ¡no salgo de mi (o no sale de su, o no salimos de nuestro, etc) asombro!
  22. no sap amb qui se les heu figuradament i familiarment no sabe con quién se las gasta.
  23. no sap amb qui se les heu figuradament i familiarment no sabe con quién está hablando.
  24. no sap de què se les heu figuradament i familiarment no sabe lo que se pesca.
  25. no sap el que es diu [dir bestieses] no sabe lo que dice (o lo que se dice).
  26. no sé com raro. Avui estic no sé com, hoy me encuentro raro.
  27. no sé quin (o quina) no sé qué. Li va receptar no sé quin remei, le recetó no sé qué remedio.
  28. no se sap mai! ¡vete a saber!, quién sabe!, ¡nunca se sabe!
  29. que jo sàpiga que yo sepa, al menos que yo sepa.
  30. què saps tu! ¡tú qué sabes!
  31. qui sap quién sabe, Dios sabe. Aquests diners venen qui sap d'on, este dinero viene quién sabe de dónde.
  32. no en sabia res no sabía nada.
  33. qui sap quants figuradament i familiarment [molts] quién sabe cuántos.
  34. qui sap si [potser] quién sabe si, a lo mejor.
  35. saber amb tots els ets i uts saber de pe a pa, saber al dedillo (o de corrido).
  36. saber arreglar-se-les familiarment saber arreglárselas.
  37. saber de saber de. Sap de rellotgeria, sabe de relojería.
  38. saber de [conèixer] saber de, conocer. Sé d'un restaurant on es menja molt bé, sé de un restaurante donde se come muy bien.
  39. saber-la llarga (o molt llarga) figuradament [ésser molt astut] saber más que siete, sentir (o ver) crecer la hierba.
  40. sabran qui soc jo! ¡van a saber quién soy yo!
  41. tot i saber que a conciencia de que, sabiendo que, a sabiendas de que.
  42. ves a saber! [no se sap mai] ¡vete a saber!
  43. verb intransitiu
  44. [tenir gust] saber. Aquest llard sap a ranci, esta manteca sabe a rancio (o sabe rancia).
  45. saber bé (o saber bo) [ésser agradable] saber bien.
  46. saber greu [lamentar una cosa] saber mal, sentirlo. Li sap molt greu que no hi hagis anat, le sabe muy mal que no hayas ido allí. Em sap greu, lo siento.
  47. verb pronominal
  48. saberse. Tot acaba sabent-se, todo acaba por saberse.
  49. saberse. Se sap la lliçó de memòria, se sabe la lección de memoria.



  50. Vegeu també:
    saber2

saber1

saber 1

<title type="display">saber</title><lbl type="homograph">1</lbl>

verb transitiu sapere. || sapere, conoscere. Saps els motius del seu viatge?, sai i motivi del suo viaggio? Sabeu francès?, sapete il francese? No sap la lliçó, non sa la lezione. Saber llegir, saper leggere. Saber conduir, sapere (o essere buono a) guidare. || sapere. Sé que és feliç, so che è felice, lo so felice. Saps quina hora és?, sai che ore sono? || sapere, essere informato. Vull saber què t'ha dit, voglio sapere cosa ti ha detto. || sapere, apprendere. He sabut que aviat et casaràs, ho saputo che presto ti sposerai. Saps què li ha passat al Pere?, hai saputo di Pietro? Ja hem sabut la notícia, abbiamo già saputo (o appreso) la notizia. || sapere. Saps alguna casa per llogar?, sai di una casa in affitto? || conoscere, sapere. L'actriu no sabia el paper, l'attrice non sapeva la parte. || [entendre] sapere, capire. No sé què vols dir, non so cosa vuoi dire. || a saber (o és a saber) cioè, intendo dire. || aneu a saber non si sa mai. || com tothom sap come è noto (o saputo). || Déu sap (o qui sap) chi lo sa. || doncs ja ho saps! sei avvertito!, capito! || fer saber far sapere. || has (o heu, o han) de saber que... devi (o dovete, o devono) sapere che... || i jo què sé? (o i què sé jo?) e che ne so io! || i tant que ho sé! certo che lo so!, non dirlo a me!, ne so qualche cosa! || no saber a què atenir-se non sapere che pesce pigliare, non saper come regolarsi, non sapere che partito prendere. || no saber algú el que es fa non saper qualcuno quello che fa. || no saber el que s'empesca (o s'empatolla) non sapere quello che dice. || no saber on girar-se [per un excés d'ocupacions] non saper da che parte girarsi. || no me'n sé avenir mi stupisce ancora. | non riesco a capacitarmene. || no sap amb qui se les heu non sa con chi ha a che fare. | non sa con chi parla. || no sap el que es diu non sa quello che dice. || no sé com un po' così, strano -a. Avui estic no sé com, oggi sono un po' così. || no se sap mai! non si sa mai!, chi lo sa! || que jo sàpiga che io sappia. || què saps tu! che ne sai tu! || no en sabia res non ne sapeva niente (o nulla). || qui sap quants [molts] chi sa quanti. || qui sap si chi sa se, forse. || saber amb tots els ets i uts sapere per filo e per segno. | sapere a menadito. || saber arreglar-se-les saper cavarsela. || saber de sapere di, intendere di. Sap de mecànica, sa di meccanica. | [conèixer] sapere di, conoscere. Sé un restaurant molt bo, so di un ristorante buonissimo. | sapere a. M'ho sé de memòria, lo so a memoria. || saber-la llarga (o molt llarga) saperla lunga (o tutta). || sabran qui soc jo! me la pagheranno! || un no sé què de un non so che di. || ves a saber! non si sa mai!

verb intransitiu sapere. Aquest formatge sap a estantís, questo formaggio sa di stantio. || saber bé (o bo) sapere di buono. || saber greu dispiacere. Ens sap greu, ci dispiace.

verb pronominal sapere tr, sapersi.


Vegeu també:
saber2

saber 1

saber1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saber</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. sapĕre ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Conèixer completament, tenir coneixença que una cosa és, s’ha esdevingut, per la informació que hom en té. Saps els motius del seu refús? Saber què cosa és la pobresa. Saber una casa per llogar. Fer saber una cosa a algú. Ho donaré a la noia que tu saps.
    2. Déu sap (o qui sap) Expressió que denota la ignorància d’una cosa. Ens vam salvar Déu sap com. Déu sap quan tornaran. Ja qui sap on seríem!
    3. fer saber Comunicar, donar notícia.
    4. és a saber (o simplement a saber) Fórmula per a entrar en el detall d’una cosa. Les ciències naturals, és a saber, la física, la química,...
    5. no saber (algú) què es fa (o què es diu, o què es pesca, etc.) Estar molt atabalat, destarotat. No en facis cas, que no sé què em faig.
    6. no sé com D’una manera que hom no pot definir. Avui estic no sé com.
    7. no sé què Quelcom que hom no coneix, que hom no pot definir. Té un no sé què de repugnant.
    8. saber (algú) de quin mal ha de morir Conèixer els fets que s’esdevindran, especialment els que presenten un caràcter negatiu. Faci’m un pressupost de la reparació del cotxe, així ja sabré de quin mal he de morir.
    9. no sé qui Algú que hom no coneix.
    10. qui sap? Potser. —Que vindràs al cinema? —Qui sap?
    11. no se sap mai Expressió que indica la incertesa d’un fet.
    12. saber-la llarga Tenir molta experiència i astúcia.
    1. transitiu Posseir la ciència, l’art, la pràctica, d’una cosa. Saber el llatí. Saber l’alemany. Saber de lletra. Sap conduir un auto. Saber acontentar-se del que un hom té. Ell sap més que jo.
    2. transitiu Haver après. Saber la lliçó. Saber un actor el seu paper.
    3. pronominal Se sap la lliçó de memòria.
  2. intransitiu
    1. Tenir tal o tal sabor o olor. Aquest llard sap a ranci.
    2. saber bé (o saber bo) Ésser agradable. Què li darem que li sàpiga bo?
    3. saber greu Lamentar una cosa, sentir pena que s’esdevingui. Li sap molt greu que no hi hagis anat.



  3. Vegeu també:
    saber2

saber1

saber2

saber2