Es mostren 594827 resultats

sacerdoci

sacerdoci

sacerdoci

sacerdoci

sacerdoci


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sacerdoci</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sacerdotium, íd., der. de sacerdos, -ōtis, ‘sacerdot’ 1a font: s. XV
Body
    masculí
  1. religió i cristianisme Ofici, dignitat de sacerdot o sacerdotessa.
  2. figuradament Exercici d’una professió, un ministeri, etc., que exigeix una alta virtut.

sacerdoci

sacerdoci

sacerdoci

sacerdocio

sacerdocio

sacerdot

sacerdot

sacerdot


<title type="display">sacerdot</title>

(f. sacerdotessa)
capellà, bisbe, papa.
ministre del Senyor
Noms de sacerdot, en altres religions:
pastor, nom del curat d'una església protestant. (Els protestants no tenen sacerdots, llevat dels anglicans i dels episcopals.)
imam (musulmà)
bonze (budista)
druida (f. druïdessa), dels antics celtes.
rabí (jueu)
braman (hindú)
lama (budista del Tibet i Mongòlia)
hierofanta (de la Grècia antiga)
àugur (de l'antiga Roma)
pontífex, íd.
coribant, sacerdot de Cibeles.


© Manuel Franquesa

sacerdot

sacerdòt

<title type="display">sacerdòt </title>

Body
    nòm m
  1. En diuèrses religions, òme que tie era sua vida a bèra divinitat o dirigís es servicis religiosi.
  2. Ena religion catolica, òme qu’a estat ordenat entà celebrar era missa. Sin.: mossen.

  3. Català: sacerdot -essa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sacerdòt

sacerdot

sacerdot

sacerdot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sacerdot</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sacerdos, -ōtis, íd., comp. de sacer ‘sagrat’ i l’arrel indoeuropea dhō-, dhē- ‘fer’ 1a font: s. XIV
Body
    masculí
  1. religió Home dedicat o consagrat a oferir sacrificis a la divinitat.
  2. catolicisme Prevere, capellà. Sacerdot regular. Sacerdot obrer.

sacerdot