Es mostren 594827 resultats

■ assentiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assentiment</title>

Etimologia: de assentir 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Acció d’assentir.
  2. filosofia Adhesió de la intel·ligència a una proposició o una percepció.
  3. assentiment a la demanda dret processal Aplanament, conformitat del demandat a les pretensions de la demanda d’un procés dirigit contra ell, que obliga el jutge o tribunal a dictar sentència accedint a les peticions de la demanda sempre que no atemptin l’ordre públic, o suposin frau de llei o perjudici a tercer.

■ assentiment

masculí Acció d’assentir filosofia Adhesió de la intelligència a una proposició o una percepció assentiment a la demanda dret processal Aplanament, conformitat del demandat a les pretensions de la demanda d’un procés dirigit contra ell, que obliga el jutge o tribunal a dictar sentència accedint a les peticions de la demanda sempre que no atemptin l’ordre públic, o suposin frau de llei o perjudici a tercer
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

assentiment

assentiment

masculí assentiment , consentement
Diccionari Català Alemany

assentir

assentir

verb intransitiu assentir a una cosa einer Sache zustimmen, beistimmen, beipflichten • in etwas einwilligen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

assentir


<title type="display">assentir</title>

Trobar bé la manera de veure d'altri, expressar la seva conformitat.
subscriure (fig.)
accedir
convenir
adherir-se
donar la raó
estar d'acord
consentir. Qui calla consent (o hi consent).
corejar, assentir al que diu un altre repetint les seves paraules.
seguir la veta, assentir exteriorment a allò que l'altre diu.
aprovar
Compareu: atorgar, concedir


© Manuel Franquesa

assentir

Trobar bé la manera de veure d'altri, expressar la seva conformitat subscriure fig accedir convenir adherir-se donar la raó estar d'acord consentir Qui calla consent o hi consent corejar , assentir al que diu un altre repetint les seves paraules seguir la veta , assentir exteriorment a allò que l'altre diu aprovar Compareu atorgar, concedir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

assentir

assentir

verb intransitiu to assent , agree
Diccionari der aranés

assentir

<title type="display">assentir </title>

    v intr Èster d’acòrd damb aquerò que ditz o prepause ua auta persona e exprimí’i conformitat.

    Català: assentir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

assentir

v intr Èster d’acòrd damb aquerò que ditz o prepause ua auta persona e exprimí’i conformitat Català assentir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

assentir

assentir

verb intransitiu amb -eix estar d'acord asentir
Conjugador Català

assentir


<title type="display">assentir</title>

    1. INFINITIU

    1. assentir

    2. GERUNDI

    1. assentint

    3. PARTICIPI

    1. assentit
    2. assentida
    3. assentits
    4. assentides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. assenteixo
      2. assenteixes
      3. assenteix
      4. assentim
      5. assentiu
      6. assenteixen

      2. IMPERFET

      1. assentia
      2. assenties
      3. assentia
      4. assentíem
      5. assentíeu
      6. assentien

      3. PASSAT

      1. assentí
      2. assentires
      3. assentí
      4. assentírem
      5. assentíreu
      6. assentiren

      4. FUTUR

      1. assentiré
      2. assentiràs
      3. assentirà
      4. assentirem
      5. assentireu
      6. assentiran

      5. CONDICIONAL

      1. assentiria
      2. assentiries
      3. assentiria
      4. assentiríem
      5. assentiríeu
      6. assentirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. assenteixi
      2. assenteixis
      3. assenteixi
      4. assentim
      5. assentiu
      6. assenteixin

      2. IMPERFET

      1. assentís
      2. assentissis
      3. assentís
      4. assentíssim
      5. assentíssiu
      6. assentissin

    6. IMPERATIU

    1. assenteix
    2. assenteixi
    3. assentim
    4. assentiu
    5. assenteixin

assentir

INFINITIU assentir GERUNDI assentint PARTICIPI assentit assentida assentits assentides INDICATIU PRESENT assenteixo assenteixes assenteix assentim assentiu assenteixen IMPERFET assentia assenties assentia assentíem assentíeu assentien PASSAT assentí assentires assentí assentírem assentíreu assentiren FUTUR assentiré assentiràs assentirà assentirem assentireu assentiran CONDICIONAL assentiria assentiries assentiria assentiríem assentiríeu assentirien SUBJUNTIU PRESENT assenteixi assenteixis assenteixi assentim assentiu assenteixin IMPERFET assentís assentissis assentís assentíssim assentíssiu…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assentir

■ assentir

verb intransitiu Estar d’acord amb allò que un altre diu i expressar-hi la conformitat, aquiescència Hi vas assentir i ara et queixes
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

assentir

assentir

amb -eix- verb intransitiu assentire, consentire, acconsentire