<title type="display">assentir</title> [amb -eix-] verb intransitiu assentire, consentire, acconsentire.
<title type="display">assentir</title> verb Dir que sí, que estem d'acord amb el que diu una altra persona. A vegades assentim al que ens proposen fent un gest amb el cap. assentiment
<title type="display">assentir</title> Pronúncia: əsəntí verb intransitiu acquiescer, donner son assentiment. El nen assentí amb el cap, l'enfant acquiesça d'un signe de tête.
<title type="display">assenyadament</title> adverbi Vegeu assenyat. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<title type="display">assenyadament</title> judiciosament sàviament raonablement sensatament entenimentadament © Manuel Franquesa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">assenyadament</title> Accessory Etimologia: de assenyat Body adverbi Amb seny, d’una manera assenyada.