Es mostren 594844 resultats

salvatel·la

salvatel·la

salvateur
-trice

salvateur
-trice

salvatge


<title type="display">salvatge</title>

Pronúncia: səlβádʒə
    adjectiu
  1. [no domesticat] wild.
  2. [sense cultura] savage.
  3. [plantes, paisatge] wild.
  4. [feroç] savage.
  5. [primitiu] uncivilized, primitive.
  6. masculí i femení
  7. savage.
  8. figuradament savage, boor.

salvatge

salvatge


<title type="display">salvatge</title>

  1. indomesticat
    feréstec. El senglar és un animal feréstec.
    fer, es diu d'una bèstia salvatge, carnissera. Car no és tan brau, fer ni felló, cert, lo lleó, com pintat par (Roig. Llibre de les dones).
    salvatgí, dit de les bèsties que viuen al bosc, esp. de les que són objecte de caça.
    brau, salvatge, aplicat a un animal. Dos lleons molt braus i forts (Curial i Güelfa).
  2. Que creix sense la cura de l'home.
    silvestre
    bord, no cultivat, empeltat.
    agrest, es diu d'allò que la terra produeix sense cultivar-ho.
  3. inhabitat, inhospitalari.
  4. incivilitzat
    semicivilitzat o semisalvatge, mig salvatge.
    inculte
  5. (Dit hiperb. d'una persona sense cultura, poc educada, poc amable, etc.)
    esquerp
    isard
    feréstec
    agrest, mancat d'urbanitat.
    rude
    descortès
    inurbà o incivil
    insociable
    insuportable o insofrible
    intractable
    misantrop
    viure com un os (o com una ostra)
    ésser un mussol, un solitari.
  6. brutal
    bestial
    truculent
    bàrbar
    ferotge o feroç
  7. Ésser salvatge: Salvatgejar.



© Manuel Franquesa

salvatge

salvatge


<title type="display">salvatge</title>

    adjectiu
  1. [animal, terreny] salvaje.
  2. [planta] salvaje, silvestre.
  3. figuradament [rude] salvaje, bruto -ta.
  4. adjectiu i masculí i femení
  5. [individu d'una civilització primitiva] salvaje.

salvatge

salvatge

<title type="display">salvatge</title>

adjectiu [animal] selvaggio -a, selvatico -a. || [planta] selvatico -a, selvaggio -a. || [lloc] selvaggio -a. || [persona] selvaggio -a, rozzo -a, zotico -a, rustico -a, ritroso -a, selvatico -a. || [població primitiva] selvaggio -a. Estat salvatge, stato selvaggio.

masculí i femení selvaggio. Viure com els salvatges, vivere come i selvaggi.

salvatge

salvatge


<title type="display">salvatge</title>

    adjectiu
  1. wild.
    • Wild....
  2. figuradament ungesittet.
    1. roh.
    2. brutal.
    3. grausam.
    4. scheu.
    5. ungesellig.
  3. tornar-se salvatge verwildern.
  4. masculí i femení
  5. Wilde(r m) m/f.
  6. figuradament Barbar(in f).
    • Rohling m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

salvatge

salvatge

<title type="display">salvatge</title>

    [! Amb E final]
    adjectiu
  1. Un animal és salvatge quan viu en llibertat a la natura, sense tenir contactes amb les persones. Els isards són animals salvatges.
  2. Una planta és salvatge quan creix sense ser cultivada per les persones. La flor de neu és una planta salvatge.
  3. Un lloc és salvatge quan no està poblat ni cultivat. Al món, ja no queden gaires territoris salvatges.
  4. adjectiu i nom masculí i femení
  5. Una població o una persona és salvatge quan té una manera de viure primitiva, no evolucionada. A l'Amazones hi ha tribus de salvatges.
  6. Diem que una persona és salvatge quan es comporta d'una manera poc educada o violenta.
ensalvatgir-se, salvatgia, salvatjada

salvatge

salvatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvatge</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sĭlvatĭcus, -a, -um ‘propi del bosc’, der. de silva ‘bosc’, amb -a- a la primera síl·laba per dilació de la -a- tònica i per influx de la -l- 1a font: 1271
Body
  1. adjectiu
    1. Que viu en un estat de natura; no domesticat. Animals salvatges i animals domèstics.
    2. Que creix sense la cura de l’home, no conreat, dit d’una planta. Una olivera salvatge.
    3. Inhabitat, inculte, dit d’un indret. Una illa deserta i salvatge.
  2. adjectiu hiperbòlicament Esquerp, rude, intractable, brutal. Aquest minyó és una mica salvatge.
  3. etnologia
    1. adjectiu Dit d’una població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva. Les tribus salvatges de l’Amazones.
    2. adjectiu Dit de coses i institucions pròpies d’una civilització primitiva. Viure en l’estat salvatge. Ritus salvatges.
    3. adjectiu i masculí i femení Dit de l’individu d’una civilització primitiva. Viure com els salvatges.
  4. masculí heràldica Figura que representa un home nu amb fulles al cap i als lloms i recolzat en una maça.
  5. mite del bon salvatge mitologia i literatura Mite de l’existència d’un home fort, virtuós i simple, que viu en regions gairebé inaccessibles, i que es troba encara en les condicions paradisíaques del començament del món, perquè s’ha mantingut fidel a la natura.

salvatge

salvatge


<title type="display">salvatge</title>

Pronúncia: səlβádʒə
    adjectiu
  1. sauvage. Animal (plantasalvatge, animal (plante) sauvage.
  2. figuradament [rude, esquerp] sauvage.
  3. adjectiu i masculí i femení
  4. [incivilitzat] sauvage.
  5. masculí
  6. heràldica sauvage.

salvatge