Es mostren 594828 resultats

sanció

sanció

sancion

<title type="display">sancion </title>

Body
    nòm f
  1. Pena impausada ath qu’a desaubedit ua lei o un reglament.
  2. Confirmacion d’ua lei per part deth cap d’Estat.

  3. Català: sanció


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sancion

sanción

sancionable

sancionable

sancionador
-ra

sancionador
-ra

sancionador
| sancionadora

sancionador
| sancionadora

sancionar


<title type="display">sancionar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. sancionar
    1. GERUNDI

    2. sancionant
    1. PARTICIPI

    2. sancionat
    3. sancionada
    4. sancionats
    5. sancionades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. sanciono
      3. sanciones
      4. sanciona
      5. sancionem
      6. sancioneu
      7. sancionen
      1. IMPERFET

      2. sancionava
      3. sancionaves
      4. sancionava
      5. sancionàvem
      6. sancionàveu
      7. sancionaven
      1. PASSAT

      2. sancioní
      3. sancionares
      4. sancionà
      5. sancionàrem
      6. sancionàreu
      7. sancionaren
      1. FUTUR

      2. sancionaré
      3. sancionaràs
      4. sancionarà
      5. sancionarem
      6. sancionareu
      7. sancionaran
      1. CONDICIONAL

      2. sancionaria
      3. sancionaries
      4. sancionaria
      5. sancionaríem
      6. sancionaríeu
      7. sancionarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. sancioni
      3. sancionis
      4. sancioni
      5. sancionem
      6. sancioneu
      7. sancionin
      1. IMPERFET

      2. sancionés
      3. sancionessis
      4. sancionés
      5. sancionéssim
      6. sancionéssiu
      7. sancionessin
    1. IMPERATIU

    2. sanciona
    3. sancioni
    4. sancionem
    5. sancioneu
    6. sancionin

sancionar

sancionar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sancionar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: san_ci_o_nar
Etimologia: de sanció 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb transitiu
  1. Donar la sanció a una llei, un acte, un ús o un costum. El cap d’estat ha de sancionar les lleis que surten del parlament. Un mot sancionat pel diccionari.
  2. Imposar una sanció (a algú que ha infringit una llei, un reglament, etc.). El van sancionar amb 200 euros per haver aparcat malament el vehicle. La jugadora que va cometre la falta està sancionada.

sancionar

sancionar


<title type="display">sancionar</title>

    verb transitiu
  1. billigen, gutheißen, lit auch dr sociol sanktionieren.
  2. dret bestätigen.
  3. [Land] mit Sanktionen belegen.
  4. sancionar una llei ein Gesetz sanktionieren, einem Gesetz Gesetzeskraft verleihen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sancionar

sancionar

<title type="display">sancionar </title>

Body
    v tr
  1. Castigar e impausar ua sancion a quauqu’un que non a complit era lei.
  2. Autorizar o aprovar un acte, un usatge o un costum.

  3. Català: sancionar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sancionar