Es mostren 594845 resultats

sancionar


<title type="display">sancionar</title>

    verb transitiu
  1. [aprobar] sancionar. Sancionar una costumbre, una ley, sancionar un costum, una llei.
  2. [castigar] sancionar. Lo han sancionado por incumplimiento de la ley, l'han sancionat per incompliment de la llei.

sancionar

verb transitiu aprobar sancionar Sancionar una costumbre, una ley , sancionar un costum, una llei castigar sancionar Lo han sancionado por incumplimiento de la ley , l'han sancionat per incompliment de la llei
Diccionari Català francès

sancionar


<title type="display">sancionar</title>

Pronúncia: sənsiuná
verb transitiu dret [aprovar] sanctionner. Sancionar una llei, sanctionner une loi .
• [castigar] sanctionner, infliger une sanction à, prendre une sanction contre.

sancionar

verb transitiu dret aprovar sanctionner Sancionar una llei , sanctionner une loi • castigar sanctionner , infliger une sanction à , prendre une sanction contre
Diccionari Castellà Català

sanco

sanco

masculí americanisme gachas farinetes f pl , pastetes f pl , cuscussó
Diccionari Castellà Català

sancochar

sancochar

verb transitiu un guiso fer donar un bull a la carne passar pel forn o per la paella, o per les graelles , coure superficialment
Diccionari Castellà Català

sancocho

sancocho

masculí comida mal preparada menjussa f
Diccionari Castellà Català

sancta

sancta

masculí religió del Tabernáculo sant non sancta gente, casa, palabra nefast -a , nefand -a , detestable
Diccionari Català Anglès

sancta sanctorum

sancta sanctorum

masculí religió holy of holies figuradament secret place
Diccionari Català Castellà

sancta sanctorum

sancta sanctorum

masculí religió sanctasanctórum religió presbiteri presbiterio figuradament lloc secret sanctasanctórum
Diccionari Català Italià

sancta sanctorum

sancta sanctorum

masculí relig sancta sanctorum || fig sancta sanctorum
Gran Diccionari de la llengua catalana

sancta sanctorum*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">sancta sanctorum</title>

Pronúncia: sàŋtasaŋtɔ́ɾum, sàntəsəntɔ́ɾum
Etimologia: expressió ll., ‘les coses santes entre les santes’, traducció del gr. tà hágia tō͂n hagíōn, i aquest, de l’hebreu qodeix haqodaixim, íd.
    masculí
    1. Bíblia Nom llatí amb què hom designa sovint el santuari del temple de Jerusalem o sant dels sants.
    2. per extensió cristianisme Presbiteri.
    3. catolicisme Capella del Santíssim.
  2. figuradament Lloc secret i reservat al qual només tenen accés uns quants iniciats o privilegiats. M’ha permès d’entrar en el seu ‘sancta sanctorum’.

sancta sanctorum*

masculí Bíblia Nom llatí amb què hom designa sovint el santuari del temple de Jerusalem o sant dels sants per extensió cristianisme Presbiteri catolicisme Capella del Santíssim figuradament Lloc secret i reservat al qual només tenen accés uns quants iniciats o privilegiats M’ha permès d’entrar en el seu ‘sancta sanctorum’
Traducció