Es mostren 594844 resultats

assetjar

<title type="display">assetjar</title>

[! Conjugació: amb TG davant E, I]
verb Posar setge a un castell, una fortalesa, una ciutat. Al segle XV, els turcs van assetjar Constantinoble i la van conquistar. També la neu ens pot assetjar en un hotel de muntanya si no ens deixa sortir.

assetjar

assetjar


<title type="display">assetjar</title>

    verb transitiu
  1. belagern.
  2. figuradament über-schütten, -häufen.
    • bestürmen.
  3. estàvem assetjats per la neu wir waren eingeschneit.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

assetjar

assetjar


<title type="display">assetjar</title>

Pronúncia: əsədʒá
    verb transitiu
  1. ciències militars assiéger.
  2. [voltar] assiéger, entourer, encercler.
  3. figuradament [importunar] assiéger, importuner, poursuivre, harceler, poursuivre dans ses derniers retranchements.

assetjar

assetjar

assetjar

assette

assette

asseure


<title type="display">asseure</title>

    verb transitiu
  1. (jemanden) (hin)setzen.
  2. verb reflexiu
  3. sich (hin)setzen.
  4. asseure's a terra (en una cadira, en una butaca) sich auf den Boden (auf einen Stuhl, in einen Sessel) setzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

asseure

asseure


<title type="display">asseure</title>

  1. (≠ seure)
    (Usat molt rarament en la forma transitiva.)
    acomodar. Vaig acomodar el vellet en una cadira de braços.
  2. (asseure's pron.) (≠ assentar-se)
    posar-se a la gatzoneta, asseure's sobre els talons.
    aclofar-se, deixar-se anar en el seient amb tota comoditat i relaxat.
    repapar-se o arrepapar-se, asseure's còmodament repenjant-se d'esquena i braços en el seient.
    repetellar-se o arrepetellar-se, asseure's amb tota comoditat mig estirat.
    prendre seient
    escarxofar-se, arrepapar-se.
    acomodar-se, posar-se en situació còmoda. El vellet s'acomodà amb un sospir en la cadira de braços.
    entaular-se, asseure's a taula per menjar.
    Antònims: Alçar-se o aixecar-se. Posar-se dempeus.



© Manuel Franquesa

asseure

asseure


<title type="display">asseure</title>

    verb transitiu
  1. sentar. Assegueren el malalt prop de la finestra, sentaron al enfermo cerca de la ventana.
  2. verb pronominal
  3. sentarse. Asseu-te bé, siéntate bien.
  4. [al llit] sentarse, incorporarse.

asseure

asseure


<title type="display">asseure</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. asseure
    1. GERUNDI

    2. asseient
    1. PARTICIPI

    2. assegut
    3. asseguda
    4. asseguts
    5. assegudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. assec
      3. asseus
      4. asseu
      5. asseiem
      6. asseieu
      7. asseuen
      1. IMPERFET

      2. asseia
      3. asseies
      4. asseia
      5. assèiem
      6. assèieu
      7. asseien
      1. PASSAT

      2. asseguí
      3. assegueres
      4. assegué
      5. asseguérem
      6. asseguéreu
      7. assegueren
      1. FUTUR

      2. asseuré
      3. asseuràs
      4. asseurà
      5. asseurem
      6. asseureu
      7. asseuran
      1. CONDICIONAL

      2. asseuria
      3. asseuries
      4. asseuria
      5. asseuríem
      6. asseuríeu
      7. asseurien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. assegui
      3. asseguis
      4. assegui
      5. asseguem
      6. assegueu
      7. asseguin
      1. IMPERFET

      2. assegués
      3. asseguessis
      4. assegués
      5. asseguéssim
      6. asseguéssiu
      7. asseguessin
    1. IMPERATIU

    2. asseu
    3. assegui
    4. asseguem
    5. asseieu
    6. asseguin

asseure

asseure

asseure