Es mostren 594828 resultats

santó

santó

santó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">santó</title>

Accessory
Homòfon: centó, sentor
Etimologia: del cast. santon, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
masculí religió Denominació genèrica per a indicar aquelles persones (en general, ancians) que, en algunes religions —sobretot a l’islam—, es dediquen a pràctiques ascètiques i que mereixen ja una veneració mentre són vius i després de morts, sobretot llurs tombes.

santó

santó

santó

Santo Domingo

Santo Domingo

Santo Tomé y Príncipe

Santo Tomé y Príncipe

santoline


<title type="display">santoline</title>

Pronúncia: sɑ̃tɔlin
    femení
  1. botànica espernallac m, camamilla groga, herba (botges) de Sant Joan.
  2. botànica camamilla de muntanya, cordonet m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

santoline

santolivenc
| santolivenca

santolivenc
| santolivenca

santón

santón

santon
-one


<title type="display">santon</title>

Pronúncia: sɑ̃tɔ̃ -ɔn
    masculí i femení
  1. antigament religió santó m.
  2. masculí
  3. [en Provence] figureta f del pessebre.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

santon
-one

santonià
| santoniana


<title type="display">santonià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: san_to_ni_à
Body
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al santonià.
  2. masculí Quart estatge del cretaci superior, situat damunt el coniacià i sota el campanià.

santonià
| santoniana