Es mostren 594844 resultats

■ assignar

■ assignar

verb transitiu Fixar, assenyalar allò que ha d’ésser atribuït, destinat, a algú Fixar, assenyalar Assignar l’extensió
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

assignar

assignar

verb transitiu assigner , attribuer , affecter una quantitat accorder , allouer , fixer , désigner
Diccionari Català Anglès

assignar


<title type="display">assignar</title>

Pronúncia: əsiŋná
    verb transitiu
  1. [renda, sou] to assign.
  2. to allot, apportion.
  3. [persona] to appoint.
  4. [tasca] to assign, set.
  5. [data, etc.] to fix, determine.
  6. [causa, motiu] to determine.

assignar

verb transitiu renda, sou to assign to allot , apportion persona to appoint tasca to assign , set data, etc to fix , determine causa, motiu to determine
Diccionari Català Castellà

assignat

assignat

masculí història bitllet asignado
Diccionari Català francès

assignat

assignat

masculí història bitllet assignat
Diccionari de sinònims Franquesa

assignat

assignat

datiu , donat o assignat no per la llei, sinó per una decisió de l'autoritat competent © Manuel Franquesa
Diccionari Francès Català

assignat

assignat

masculí història papier-monnaie assignat © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assignat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assignat</title>

Etimologia: de assignar
    masculí història
  1. Bitllet, precedent del paper moneda, pertanyent a l’emissió hipotecària feta per l’Assemblea Nacional Francesa amb garantia sobre el producte de la conversió del patrimoni eclesiàstic.
  2. Bitllet creat per Caterina II de Rússia al segle XVIII.

■ assignat

masculí història Bitllet, precedent del paper moneda, pertanyent a l’emissió hipotecària feta per l’Assemblea Nacional Francesa amb garantia sobre el producte de la conversió del patrimoni eclesiàstic Bitllet creat per Caterina II de Rússia al segle XVIII
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

assignatari
| assignatària

assignatari
| assignatària

adjectiu i masculí i femení dret Dit de la persona a la qual hom assigna l’herència o llegat
Diccionari Francès Català

assignation


<title type="display">assignation</title>

Pronúncia: asiɲasjɔ̃
    femení
  1. assignació.
  2. dret citació.
  3. assignation à résidence fixació de la residència [d’un estranger].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

assignation

femení assignació dret citació assignation à résidence fixació de la residència d’un estranger © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç