Es mostren 594827 resultats

assimilar

<title type="display">assimilar </title>

Body
    v tr
  1. Comparar, considerar coma semblant.
  2. Compréner aquerò que s’apren e incorporar es coneishements naui.

  3. Català: assimilar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

assimilar

assimilar


<title type="display">assimilar</title>

  1. Fer semblant una cosa a una altra.
    ajustar. Hem d'ajustar els nostres gustos als seus.
    igualar
    harmonitzar
    acordar o posar d'acord
  2. comparar.
  3. (assimilar-se pron.). Ésser o esdevenir, dues coses, semblants. → assemblar-se.
    Antònims: Dissimilar.
  4. Transformar una cosa en substància pròpia.
    digerir
    pair
    fer-se seu (o seva, etc.) (les idees, les doctrines, la teoria, etc.)



© Manuel Franquesa

assimilar

assimilar


<title type="display">assimilar</title>

    verb transitiu
  1. asimilar. Assimilar els nostres costums als seus, asimilar nuestras costumbres a las suyas.
  2. asimilar, equiparar.
  3. [aliments] asimilar.
  4. figuradament [aprendre] asimilar.
  5. verb pronominal
  6. asimilarse.

assimilar

assimilar

<title type="display">assimilar</title>

verb transitiu [fer semblant] rendere simile, assimilare, parificare, assomigliare. || [els aliments] assimilare, digerire. || [considerar com a semblant] comparare, paragonare, considerare alla pari. || fig assimilare, accettare, far proprio. Assimilar les idees d'algú, assimilare le idee di qualcuno. || ling assimilare.

verb pronominal assimilarsi, essere (o diventare) simile. || ling assimilarsi.

assimilar

assimilar

<title type="display">assimilar</title>

    verb
  1. Fer que una cosa s'assembli a una altra. Quan dues persones viuen juntes, sovint assimilen els seus gustos.
  2. Transformar els aliments, les begudes o els medicaments en substàncies del cos. Si no assimilem bé el menjar, podem caure malalts.
  3. Una persona assimila el que li expliquen quan ho entén i ho recorda. També es diu que algú ha assimilat perfectament les idees d'un altre si les ha acceptades.
assimilable, assimilació

assimilar

assimilar


<title type="display">assimilar</title>

    verb transitiu
  1. angleichen, anpassen (a alguna cosa einer Sache oder an eine Sache).
    1. ähnlich machen, gleichstellen (dat.
    2. mit dat).
  2. literàriament i científic assimilieren.
  3. [Kenntnisse] aufnehmen, erfassen.
  4. [Ideen] sich aneignen, sich zu Eigen machen.
  5. verb reflexiu
  6. els immigrants van assimilant-se die Einwanderer passen sich allmählich an.
  7. assimilar-se al medi científic sich an die Umwelt assimilieren.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

assimilar

assimilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assimilar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. assimilare, íd. 1a font: 1888, DLab.
Body
    verb
    1. transitiu Fer semblant (alguna cosa) a una altra. Assimilar els nostres gusts als seus.
    2. pronominal Ésser o esdevenir semblants dues o més coses. Tots dos mètodes s’assimilen tant que sovint s’acaben confonent.
    3. pronominal lingüística Esdevenir un so semblant o idèntic a un altre.
  1. transitiu Considerar com a semblant. Són dos casos que hom no pot assimilar.
  2. transitiu i pronominal
    1. fisiologia Transformar (una cosa) en substància pròpia.
    2. figuradament Fer-se seves (les idees d’altri).

assimilar

assimilar


<title type="display">assimilar</title>

Pronúncia: əsimilá
    verb transitiu
  1. assimiler.
    figuradament biologia i lingüística assimiler.
  2. verb pronominal
  3. s'assimiler.
    • se ressembler, être similaire.

assimilar

assimilate

assimilate

assimilateur
-trice

assimilateur
-trice