femení [-, -n]
1. deshonra.
2. infàmia, deshonor m, ignomínia.
3. oprobi m.
4. vergonya.
5. zu meiner Schande muss ich gestehen... em cal confessar a ignomínia meva... (per al meu oprobi...)

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-et, -ete, hat ge-et]
1. difamar, deshonrar.
2. envilir.
3. [entweihen] profanar.
4. [vergewaltigen] estuprar, violar.
5. [Jungfrau] desflorar, (d)esponcellar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -]
1. profanador.
2. violador.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. taca f (de l’honor).
2. màcula f moral.
3. Schande.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. poca-pena, poca-vergonya.
2. home infame.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. deshonrós.
2. infame.
3. ignominiós.
4. innoble.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -en; pl nur Tat]
1. infàmia.
2. ignomínia.
3. vilesa.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre
1. estigma m.
2. (pedró m d’)ignomínia.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre
1. mala llengua f.
2. llengua f d’escorpí.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí picota f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU