Es mostren 594827 resultats

assolar

<title type="display">assolar</title>

verb transitiu devastare, distruggere. || [demolir] demolire, radere al suolo.

verb pronominal [els líquids] depositarsi, posarsi, sedimentarsi. || [aïllar-se] ritirarsi, isolarsi.

assolar

verb transitiu devastare, distruggere || demolir demolire, radere al suolo verb pronominal els líquids depositarsi, posarsi, sedimentarsi || aïllar-se ritirarsi, isolarsi
Diccionari Català Castellà

assolar

assolar

    verb transitiu
  1. [arrasar] asolar.
    2. verb pronominal
  2. [els líquids] posarse, sedimentarse, asolarse p fr.
  3. [retreure's] retraerse, aislarse.

assolar

verb transitiu arrasar asolar verb pronominal els líquids posarse , sedimentarse , asolarse p fr retreure's retraerse , aislarse
Diccionari Català Alemany

assolar

assolar

verb transitiu verwüsten, verheeren verb reflexiu sich setzen Flüssigkeit © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assolar

■ assolar

verb transitiu Arrasar, aterrar pronominal Aclarir-se un líquid deixant el solatge al fons del recipient Quan l’oli d’arrebossar s’assoli encara el podrem tornar a aprofitar
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

assolar

assolar

verb Destruir totalment, arrasar A vegades els tifons assolen les costes de Florida
Diccionari Català francès

assolar

assolar

verb transitiu dévaster , détruire , ravager , raser , saccager verb pronominal un líquid déposer intr , former un dépôt
Conjugador Català

assolar-se


<title type="display">assolar-se</title>

    1. INFINITIU

    1. assolar

    2. GERUNDI

    1. assolant

    3. PARTICIPI

    1. assolat
    2. assolada
    3. assolats
    4. assolades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. assolo
      2. assoles
      3. assola
      4. assolem
      5. assoleu
      6. assolen

      2. IMPERFET

      1. assolava
      2. assolaves
      3. assolava
      4. assolàvem
      5. assolàveu
      6. assolaven

      3. PASSAT

      1. assolí
      2. assolares
      3. assolà
      4. assolàrem
      5. assolàreu
      6. assolaren

      4. FUTUR

      1. assolaré
      2. assolaràs
      3. assolarà
      4. assolarem
      5. assolareu
      6. assolaran

      5. CONDICIONAL

      1. assolaria
      2. assolaries
      3. assolaria
      4. assolaríem
      5. assolaríeu
      6. assolarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. assoli
      2. assolis
      3. assoli
      4. assolem
      5. assoleu
      6. assolin

      2. IMPERFET

      1. assolés
      2. assolessis
      3. assolés
      4. assoléssim
      5. assoléssiu
      6. assolessin

    6. IMPERATIU

    1. assola
    2. assoli
    3. assolem
    4. assoleu
    5. assolin

assolar-se

INFINITIU assolar GERUNDI assolant PARTICIPI assolat assolada assolats assolades INDICATIU PRESENT assolo assoles assola assolem assoleu assolen IMPERFET assolava assolaves assolava assolàvem assolàveu assolaven PASSAT assolí assolares assolà assolàrem assolàreu assolaren FUTUR assolaré assolaràs assolarà assolarem assolareu assolaran CONDICIONAL assolaria assolaries assolaria assolaríem assolaríeu assolarien SUBJUNTIU PRESENT assoli assolis assoli assolem assoleu assolin IMPERFET assolés assolessis assolés assoléssim assoléssiu assolessin IMPERATIU assola assoli assolem assoleu assolin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assolar-se

■ assolar-se

verb pronominal Retreure’s de la companyia i del tracte de la gent
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

assolar-se

assolar-se

verb usat amb pronom Separar-se del tracte amb la gent, viure sol i retirat Els eremites són persones que s'assolen per motius espirituals
Diccionari Català francès

assolar-se

assolar-se

verb pronominal retreure's se retirer du monde