adjectiu
1. el (la) pitjor (de tots o totes).
2. s. auf das Schlimmst- gefasst machen preparar-se o aparellar-se per al pitjor.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adverbi en el pitjor dels casos, en el cas pitjor.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [schlang, hat geschlungen]
1. [fressen] empassar-se, deglutir, engolir.
2. s. Schling (Pflanzen) entortolligar-se, enroscar-se.
3. enfilar-se (um a, en).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -n]
1. nus m escorredor.
2. caça figurat llaç m, parany m.
3. medicina, farmàcia cabestrell m, xarpa.
4. in die Schlinge gehen caure a la trampa (o al bertrol o en el parany).
5. s. (od den Kopf) aus der Schlinge ziehen deslliurar-se o alliberar-se d’un perill o d’un llaç, etc.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -]
1. pillet, murri.
2. bordegàs, galifardeu.
3. trinxa, trinxeraire.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu i intransitiu [schlang, hat geschlungen]
1. [flechten] en(tre)llaçar.
2. [winden] lligar, nuar.
3. die Arme um j-n schlingen abraçar alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-n, -te, hat ge-t] nàutica balandrejar(-se), balancejar(-se).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre [-s, -] balandreig m, balanceig m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. liana.
2. planta enfiladissa.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU