masculí [-(e)s, -e]
1. ferrer.
2. ferrador.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. forjable.
2. mal·leable.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -n]
1. ferreria.
2. forja.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre ferro m forjat (o mal·leable, o forjable).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. martell de forjar.
2. martinet.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre ofici m de ferrer.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-et, -ete, hat ge-et]
1. forjar (a. fig ), batre, afaiçonar.
2. [Komplott] a. maquinar, ordir, tramar
3. [Pläne] tenir.
4. acariciar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. (do)blegar.
2. s. schmiegen flectir-se, vinclar-se.
3. estrènyer-se, arrimar-se, emparar-se (an [+ac] amb o contra alg).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu també figurat
1. flexible, doblegable.
2. vincladís, corbable.
3. figurat dòcil.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení (singular)
1. flexibilitat.
2. docilitat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU