Es mostren 594844 resultats

sensat

sensat

sensat

sensat

sensat
-a

sensat
-a

sensat
-a

sensat
-a

sensat

<title type="display">sensat</title>

adjectiu Que sap què s'ha de fer i què no s'ha de fer, que és incapaç de fer imprudències o coses mal fetes. Una persona sensata mai no fumarà mentre posa gasolina al cotxe.
insensat, insensatesa, sensatesa

sensat

sensat
-a

sensat
-a

sensat
| sensata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sensat</title>

Accessory
Homòfon: censat
Etimologia: del ll. td. sensatus, -a, -um, íd., der. de sensa ‘pensaments’, neutre pl. de sensus, -a, -um, participi de sentire ‘sentir, pensar’ 1a font: s. XIV
Body
adjectiu Que té bon sentit, que és incapaç de fer coses desenraonades, imprudències, atzagaiades, etc. És un home sensat. Paraules sensates.

sensat
| sensata

sensatament

sensatament

sensatament

sensatament

sensatament

sensatament