Es mostren 594827 resultats

sentència


<title type="display">sentència</title>

  1. màxima.
  2. (del jutge o d'uns jutges)
    executòria, sentència que, legalment, pot o deu ésser executada.
    condemna, sentència condemnatòria.
    arbitrament, sentència d'un àrbitre.
    laude, sentència dictada per àrbitres o per amigables componedors.
    decisió
    veredicte, dictamen d'un jurat, en un judici criminal.
    interdicte, sentència prohibitòria.
    diagnosi (del metge)
    oracle (fig.), sentència que, sobre un afer científic, artístic, etc., dona una persona de gran autoritat en la matèria i que hom considera pràcticament infal·lible.
    definició dogmàtica, en una corporació religiosa, sentència d'una autoritat que es pretén infal·lible i que defineix una proposició que passa a ésser dogma de fe.
  3. En gram.: → frase.



© Manuel Franquesa

sentència

senténcia

<title type="display">senténcia </title>

Body
    nòm f
  1. Instruccion, damb un lenguatge de naut nivèu.
  2. Decision d’un organ judiciau, jutge o tribunau, que da acabament ath procès o jutjament.
  3. Oracion independenta.
  4. Opinion, filosofica o teologica, vèrs quauque punt exprimida d’ua manèra dogmatica.
  5. Dita brèu sus ua vertat de caractèr morau, maxima.

  6. Català: sentència


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

senténcia

sentència


<title type="display">sentència</title>

    femení
  1. [opinió] sentencia.
  2. [màxima] sentencia, máxima.
  3. dret sentencia, fallo m.
  4. gramàtica sentencia p fr, oración independiente.
  5. causa conclusa per a sentència dret visto (o concluso) para sentencia.

sentència

sentència

sentència

sentència


<title type="display">sentència</title>

    femení
  1. Aus-, Sinn-spruch m, Sentenz f.
  2. dret Urteil n, Rechtsspruch m.
  3. lingüística unabhängige(r) Satz m.
  4. sentència arbitral Schiedsspruch m.
  5. sentència definitiva (od ferma) Endurteil n.
  6. sentència de mort Todesurteil n.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sentència

sentència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: sen_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. sententia ‘parer; consell; vot’, der. de sentire ‘opinar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Opinió, filosòfica o teològica, sobre algun punt expressada d’una manera dogmàtica.
    2. Dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima.
  1. dret processal Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dona acabament al procés o judici.
  2. gramàtica Oració independent.
  3. informàtica Instrucció, en un llenguatge d’alt nivell.

sentència

sentencia

sentencia

sentència

sentència

sentència

<title type="display">sentència</title>

    nom femení
  1. Una sentència és la decisió que un jutge o un tribunal pren al final d'un judici. Una sentència pot ser: "Tres mesos de presó i pagar una indemnització."
  2. Frase curta que recull un ensenyament moral, com "no facis als altres el que no vols que et facin a tu".
sentenciós

sentència

sentència


<title type="display">sentència</title>

Pronúncia: səntɛ́nsiə
    femení
  1. [opinió] sentence.
  2. [màxima] sentence.
  3. dret sentence, jugement m, verdict m. La sentència del tribunal, le jugement du tribunal. Pronunciar la (dictar) sentència, rendre la sentence.
  4. gramàtica proposition indépendante.
  5. causa conclusa per a sentència dret mis en délibéré.

sentència