Es mostren 594827 resultats

sentenciar

<title type="display">sentenciar </title>

    v tr intr Dictaminar era innocéncia o culpabilitat en un judici.

    Català: sentenciar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sentenciar

v tr intr Dictaminar era innocéncia o culpabilitat en un judici Català sentenciar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

sentenciar

sentenciar

    verb transitiu
  1. dret [pronunciar sentència] sentenciar.
  2. [condemnar] sentenciar, condenar.

sentenciar

verb transitiu dret pronunciar sentència sentenciar condemnar sentenciar , condenar
Conjugador Català

sentenciar


<title type="display">sentenciar</title>

    1. INFINITIU

    1. sentenciar

    2. GERUNDI

    1. sentenciant

    3. PARTICIPI

    1. sentenciat
    2. sentenciada
    3. sentenciats
    4. sentenciades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. sentencio
      2. sentencies
      3. sentencia
      4. sentenciem
      5. sentencieu
      6. sentencien

      2. IMPERFET

      1. sentenciava
      2. sentenciaves
      3. sentenciava
      4. sentenciàvem
      5. sentenciàveu
      6. sentenciaven

      3. PASSAT

      1. sentencií
      2. sentenciares
      3. sentencià
      4. sentenciàrem
      5. sentenciàreu
      6. sentenciaren

      4. FUTUR

      1. sentenciaré
      2. sentenciaràs
      3. sentenciarà
      4. sentenciarem
      5. sentenciareu
      6. sentenciaran

      5. CONDICIONAL

      1. sentenciaria
      2. sentenciaries
      3. sentenciaria
      4. sentenciaríem
      5. sentenciaríeu
      6. sentenciarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. sentenciï
      2. sentenciïs
      3. sentenciï
      4. sentenciem
      5. sentencieu
      6. sentenciïn

      2. IMPERFET

      1. sentenciés
      2. sentenciessis
      3. sentenciés
      4. sentenciéssim
      5. sentenciéssiu
      6. sentenciessin

    6. IMPERATIU

    1. sentencia
    2. sentenciï
    3. sentenciem
    4. sentencieu
    5. sentenciïn

sentenciar

INFINITIU sentenciar GERUNDI sentenciant PARTICIPI sentenciat sentenciada sentenciats sentenciades INDICATIU PRESENT sentencio sentencies sentencia sentenciem sentencieu sentencien IMPERFET sentenciava sentenciaves sentenciava sentenciàvem sentenciàveu sentenciaven PASSAT sentencií sentenciares sentencià sentenciàrem sentenciàreu sentenciaren FUTUR sentenciaré sentenciaràs sentenciarà sentenciarem sentenciareu sentenciaran CONDICIONAL sentenciaria sentenciaries sentenciaria sentenciaríem sentenciaríeu sentenciarien SUBJUNTIU PRESENT sentenciï sentenciïs sentenciï sentenciem sentencieu…
Diccionari de sinònims Franquesa

sentenciar

sentenciar

condemnar El condemnaren a mort arbitrar peritar diagnosticar un metge © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

sentenciar

sentenciar

verb transitiu to judge to sentence
Diccionari Català Alemany

sentenciar

sentenciar

verb transitiu dret verurteilen entscheiden figuradament richten, beurteilen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

sentenciar

sentenciar

verb transitiu dr pronunciar sentència sentenziare || condemnar condannare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sentenciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentenciar</title>

Partició sil·làbica: sen_ten_ci_ar
Etimologia: del b. ll. sententiare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
    1. Dictar una sentència, declarar per sentència. El rei va sentenciar que no n’eren dignes.
    2. usat absolutament Han sentenciat a favor d’ell.
  2. dret Prescriure el càstig; condemnar. Fou sentenciat a mort.

■ sentenciar

verb transitiu Dictar una sentència, declarar per sentència El rei va sentenciar que no n’eren dignes usat absolutament Han sentenciat a favor d’ell dret Prescriure el càstig condemnar Fou sentenciat a mort
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

sentenciar

sentenciar

verb transitiu juzgar sentenciar sentenciar , condemnar Sentenciar a exilio , sentenciar a l'exili
DIDAC Diccionari escolar

sentenciar

sentenciar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Dir o donar la sentència en un judici Hi ha països on el jurat no pot sentenciar a mort