Es mostren 594844 resultats

sentència

sentència

sentència


<title type="display">sentència</title>

    femení
  1. Aus-, Sinn-spruch m, Sentenz f.
  2. dret Urteil n, Rechtsspruch m.
  3. lingüística unabhängige(r) Satz m.
  4. sentència arbitral Schiedsspruch m.
  5. sentència definitiva (od ferma) Endurteil n.
  6. sentència de mort Todesurteil n.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sentència

sentència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sentència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: sen_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. sententia ‘parer; consell; vot’, der. de sentire ‘opinar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Opinió, filosòfica o teològica, sobre algun punt expressada d’una manera dogmàtica.
    2. Dita breu sobre una veritat d’índole moral, màxima.
  1. dret processal Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dona acabament al procés o judici.
  2. gramàtica Oració independent.
  3. informàtica Instrucció, en un llenguatge d’alt nivell.

sentència

sentencia

sentencia

sentència

sentència

sentència

<title type="display">sentència</title>

    nom femení
  1. Una sentència és la decisió que un jutge o un tribunal pren al final d'un judici. Una sentència pot ser: "Tres mesos de presó i pagar una indemnització."
  2. Frase curta que recull un ensenyament moral, com "no facis als altres el que no vols que et facin a tu".
sentenciós

sentència

sentència


<title type="display">sentència</title>

Pronúncia: səntɛ́nsiə
    femení
  1. [opinió] sentence.
  2. [màxima] sentence.
  3. dret sentence, jugement m, verdict m. La sentència del tribunal, le jugement du tribunal. Pronunciar la (dictar) sentència, rendre la sentence.
  4. gramàtica proposition indépendante.
  5. causa conclusa per a sentència dret mis en délibéré.

sentència

sentenciar

<title type="display">sentenciar </title>

Body
    v tr intr Dictaminar era innocéncia o culpabilitat en un judici.

    Català: sentenciar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sentenciar

sentenciar

sentenciar

    verb transitiu
  1. dret [pronunciar sentència] sentenciar.
  2. [condemnar] sentenciar, condenar.

sentenciar

sentenciar


<title type="display">sentenciar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. sentenciar
    1. GERUNDI

    2. sentenciant
    1. PARTICIPI

    2. sentenciat
    3. sentenciada
    4. sentenciats
    5. sentenciades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. sentencio
      3. sentencies
      4. sentencia
      5. sentenciem
      6. sentencieu
      7. sentencien
      1. IMPERFET

      2. sentenciava
      3. sentenciaves
      4. sentenciava
      5. sentenciàvem
      6. sentenciàveu
      7. sentenciaven
      1. PASSAT

      2. sentencií
      3. sentenciares
      4. sentencià
      5. sentenciàrem
      6. sentenciàreu
      7. sentenciaren
      1. FUTUR

      2. sentenciaré
      3. sentenciaràs
      4. sentenciarà
      5. sentenciarem
      6. sentenciareu
      7. sentenciaran
      1. CONDICIONAL

      2. sentenciaria
      3. sentenciaries
      4. sentenciaria
      5. sentenciaríem
      6. sentenciaríeu
      7. sentenciarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. sentenciï
      3. sentenciïs
      4. sentenciï
      5. sentenciem
      6. sentencieu
      7. sentenciïn
      1. IMPERFET

      2. sentenciés
      3. sentenciessis
      4. sentenciés
      5. sentenciéssim
      6. sentenciéssiu
      7. sentenciessin
    1. IMPERATIU

    2. sentencia
    3. sentenciï
    4. sentenciem
    5. sentencieu
    6. sentenciïn

sentenciar