Es mostren 594827 resultats

senyorejador
-a

senyorejador

    adjectiu
  1. señoreador -ra.
    2. masculí i femení
  2. dominante, dominador -ra, gobernante.

senyorejador
-a

adjectiu señoreador -ra masculí i femení dominante , dominador -ra , gobernante
Diccionari Català Alemany

senyorejador

senyorejador

adjectiu beherrschend herrschsüchtig masculí i femení Beherrscherin m f Herrschaftssüchtiger m m/f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorejador
| senyorejadora

■ senyorejador
| senyorejadora

adjectiu i masculí i femení Que senyoreja
Traducció
Diccionari Català Castellà

senyorejant

senyorejant

adjectiu i masculí i femení senyorejador
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorejant

■ senyorejant

masculí i femení Persona que senyoreja governant
Traducció
Diccionari Català Anglès

senyorejar


<title type="display">senyorejar</title>

Pronúncia: səɲuɾəʒá
    verb transitiu
  1. to dominate, control, rule.
  2. figuradament [edifici, lloc] to tower over, dominate.
  3. [sentiments, passions] to master, control.
    4. verb intransitiu
  4. to dominate, control, rule.
  5. [fer el senyor] to lord it.
  6. [donar sovint el nom de senyor en una conversa] to keep calling (someone) s, ir.

senyorejar

verb transitiu to dominate , control , rule figuradament edifici, lloc to tower over , dominate sentiments, passions to master , control verb intransitiu to dominate , control , rule fer el senyor to lord it donar sovint el nom de senyor en una conversa to keep calling someone s , ir
Diccionari Català Castellà

senyorejar

senyorejar

    verb transitiu
  1. señorear. El príncep senyorejava aquella terra, el príncipe señoreaba aquella tierra.
  2. [dominar] señorear, dominar.
  3. figuradament [sentiments, impulsos] señorear, dominar.
  4. figuradament [estar en un punt més elevat] señorear, dominar.
    5. verb intransitiu
  5. [dominar] señorear tr, dominar. Roma senyorejava sobre tot el món, Roma señoreaba (o dominaba, o dominaba en) todo el mundo.
  6. [tenir les maneres d'un senyor] señorearse pron.
  7. [donar sovint el nom de senyor] señorear. Què tant de senyorejar!, ¡qué tanto señorear!

senyorejar

verb transitiu señorear El príncep senyorejava aquella terra , el príncipe señoreaba aquella tierra dominar señorear , dominar figuradament sentiments, impulsos señorear , dominar figuradament estar en un punt més elevat señorear , dominar verb intransitiu dominar señorear tr , dominar Roma senyorejava sobre tot el món , Roma señoreaba o dominaba, o dominaba en todo el mundo tenir les maneres d'un senyor señorearse pron donar sovint el nom de senyor señorear Què tant de senyorejar , qué tanto señorear
Conjugador Català

senyorejar


<title type="display">senyorejar</title>

    1. INFINITIU

    1. senyorejar

    2. GERUNDI

    1. senyorejant

    3. PARTICIPI

    1. senyorejat
    2. senyorejada
    3. senyorejats
    4. senyorejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. senyorejo
      2. senyoreges
      3. senyoreja
      4. senyoregem
      5. senyoregeu
      6. senyoregen

      2. IMPERFET

      1. senyorejava
      2. senyorejaves
      3. senyorejava
      4. senyorejàvem
      5. senyorejàveu
      6. senyorejaven

      3. PASSAT

      1. senyoregí
      2. senyorejares
      3. senyorejà
      4. senyorejàrem
      5. senyorejàreu
      6. senyorejaren

      4. FUTUR

      1. senyorejaré
      2. senyorejaràs
      3. senyorejarà
      4. senyorejarem
      5. senyorejareu
      6. senyorejaran

      5. CONDICIONAL

      1. senyorejaria
      2. senyorejaries
      3. senyorejaria
      4. senyorejaríem
      5. senyorejaríeu
      6. senyorejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. senyoregi
      2. senyoregis
      3. senyoregi
      4. senyoregem
      5. senyoregeu
      6. senyoregin

      2. IMPERFET

      1. senyoregés
      2. senyoregessis
      3. senyoregés
      4. senyoregéssim
      5. senyoregéssiu
      6. senyoregessin

    6. IMPERATIU

    1. senyoreja
    2. senyoregi
    3. senyoregem
    4. senyoregeu
    5. senyoregin

senyorejar

INFINITIU senyorejar GERUNDI senyorejant PARTICIPI senyorejat senyorejada senyorejats senyorejades INDICATIU PRESENT senyorejo senyoreges senyoreja senyoregem senyoregeu senyoregen IMPERFET senyorejava senyorejaves senyorejava senyorejàvem senyorejàveu senyorejaven PASSAT senyoregí senyorejares senyorejà senyorejàrem senyorejàreu senyorejaren FUTUR senyorejaré senyorejaràs senyorejarà senyorejarem senyorejareu senyorejaran CONDICIONAL senyorejaria senyorejaries senyorejaria senyorejaríem senyorejaríeu senyorejarien SUBJUNTIU PRESENT senyoregi senyoregis senyoregi senyoregem senyoregeu…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyorejar</title>

Etimologia: de senyor 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Ésser senyor d’un lloc. El príncep senyorejava aquella terra.
    2. Tenir sotmesa alguna persona o cosa, ésser-ne propietari, dominar-la. El comte senyorejava totes les viles que es veien des del seu castell.
    3. figuradament Dominar, controlar sentiments, impulsos, passions.
    4. figuradament Amb relació a llocs o edificis, dominar una zona pel fet d’estar en un punt més elevat. La torre, situada en un pujol, senyoreja la vila.
  2. intransitiu
    1. Exercitar un poder, un domini, absolut. Roma senyorejava sobre tot el món.
    2. Tenir les maneres, el tarannà, etc., d’un senyor. Quan passejava per la rambla senyorejava, però en realitat era un pelacanyes.
    3. Donar sovint el nom de senyor o de senyora en una conversa. Què tant de senyorejar!

■ senyorejar

verb transitiu Ésser senyor d’un lloc El príncep senyorejava aquella terra Tenir sotmesa alguna persona o cosa, ésser-ne propietari, dominar-la El comte senyorejava totes les viles que es veien des del seu castell figuradament Dominar, controlar sentiments, impulsos, passions figuradament Amb relació a llocs o edificis, dominar una zona pel fet d’estar en un punt més elevat La torre, situada en un pujol, senyoreja la vila intransitiu Exercitar un poder, un domini, absolut Roma senyorejava sobre tot el món Tenir les maneres, el tarannà, etc, d’un senyor Quan passejava per la rambla senyorejava…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

senyorejar

<title type="display">senyorejar</title>

verb transitiu signoreggiare, dominare. || fig signoreggiare, tenere a freno. Senyorejar les passions, signoreggiare le passioni. | [estar en un punt més elevat] signoreggiare, soprastare.

verb intransitiu signoreggiare. || [tenir les maneres de senyor] comportarsi da signore. || [donar sovint el nom de senyor] dare del signore.

senyorejar

verb transitiu signoreggiare, dominare || fig signoreggiare, tenere a freno Senyorejar les passions , signoreggiare le passioni | estar en un punt més elevat signoreggiare, soprastare verb intransitiu signoreggiare || tenir les maneres de senyor comportarsi da signore || donar sovint el nom de senyor dare del signore