<title type="display">senyoriu</title> senyoria, condició de senyor. senyoralla, conjunt de senyors. © Manuel Franquesa
<title type="display">senyoriu</title> masculí senyoria. [nom col·lectiu] vornehme Herrschaften f pl. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">senyoriu</title> Accessory Partició sil·làbica: se_nyo_riu Etimologia: de senyor Body masculí història Territori sota el domini d’un senyor; senyoria. Condició de senyor. En tot se li nota el senyoriu. Conjunt de senyors; senyoralla.
<title type="display">senyoriu</title> Pronúncia: səɲuɾíw masculí història [territori] senyoria. [conjunt de senyors] ensemble de personnes distinguées.
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">senyorívol</title> Accessory Etimologia: de senyor 1a font: s. XIV, Llull Body adjectiu Propi de senyor o de persona de rang elevat; senyorial.
<title type="display">senyorívol</title> adjectiu herrschaftlich. Herren..., Stamm.... © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
<title type="display">senyorívol</title> Pronúncia: səɲuɾíβul adjectiu seigneurial -e. • de grand seigneur, de grande dame.