Es mostren 594844 resultats

separador


<title type="display">separador</title>

    adjectiu
  1. trennend.
  2. poder separador Trennschärfe f (bes elect Radio).
    3. masculí tecnologia i química
  3. Abscheider m.
  4. separador centrífug Separator, Trennschleuder m.
  5. separador magnètic Elektro-, Magnet-scheider m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

separador

adjectiu trennend poder separador Trennschärfe f bes elect Radio masculí tecnologia i química Abscheider m separador centrífug Separator, Trennschleuder m separador magnètic Elektro-, Magnet-scheider m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

separador
-a

separador
-a

adjectiu separatore -trice masculí tecn elect separatore
Diccionari Català francès

separador
-a

separador
-a

adjectiu séparateur -trice masculí tecnologia séparateur medicina écarteur
Diccionari de sinònims Franquesa

separar


<title type="display">separar</title>

  1. apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres.
    allunyar. Allunyar-se d'un fals amic.
    departir. No sap departir el ver del fals.
    desmesclar
    espaiar. Espaiar les lletres d'un mot.
    interlinear, separar les ratlles.
    divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren de l'Església.
    decantar. L'abús dels plaers decanta de la saviesa.
    distanciar. Distancia't d'aquest individu.
    detreure, separar, sostreure.
    retirar. Retirar-se del món.
    desacostar o desatansar
    desajuntar
    desagermanar
    escamarlar, separar les cames o els dits. Jeia amb les cames escamarlades.
    eixancar o eixancarrar, separar les cames.
    eixamplar. Eixampla més les cames i podrà passar per sota teu. Estem massa acostats l'un a l'altre: eixamplem-nos.
    descompartir, separar els qui es barallen.
    dispersar o dispergir
    esbadiar
    distingir, separar en classes o categories, atenent a determinades característiques. Distingir els sons en aguts i greus.
    desarrambar, separar una cosa d'una altra a la qual estava arrambada.
    desarrimar
    desprendre. No ho podràs desprendre: està massa arrapat.
    destacar. L'almirall destacà un creuer de la flota perquè vigilés la costa.
    llevar. Llevar el suro d'una alzina.
    descorporar o desincorporar, separar, destacar.
    desempalmar
    desencadellar (dues fustes encadellades)
    desatacar
    amputar (també fig.)
    desenganxar, desagafar, desadherir
    desencastar
    desacoblar o desencoblar
    desaferrar, desarrapar
    esgarbissar, separar el gra dels garbissos.
    desafillar, separar la femella dels seus petits.
    incomunicar, separar persones perquè no puguin comunicar-se
    excomunicar, separar del cos de l'Església.
    segregar, separar una cosa de la massa general.
    triar. Triar (d'un munt heterogeni) draps per a fer paper.
    desaparellar (→)
    destriar
    desmembrar
    desunir
    dividir (→)
    desacordar
    desglossar
    dissociar
    desfer (→)
    desintegrar
    desjunyir
  2. Separar dues coses suprimint allò que les unia.
    dessoldar
    desemmetxar
    desclavar o desenclavar
    deslligar
    desencolar
  3. (separar-se pron.)
    dividir-se
    desmesclar-se Cp. Tallar-se, una emulsió, etc. L'allioli s'ha tallat.
    divorciar-se (també en sentit fig.)
    desavenir-se
    desaplegar-se
    desbandar-se
    divergir
    declinar, separar-se d'una direcció determinada.
    departir-se. Departir-se de l'estimada.
    rompre (intr.), dit de dues persones. Els amos de la fàbrica han romput.
    renyir
    escamotar-se, separar-se en escamots.



© Manuel Franquesa

separar

apartar Aparta els llibres alemanys de tots els altres allunyar Allunyar-se d'un fals amic departir No sap departir el ver del fals desmesclar espaiar Espaiar les lletres d'un mot interlinear , separar les ratlles divorciar , en sentit propi i fig Els estudis històrics el divorciaren de l'Església decantar L'abús dels plaers decanta de la saviesa distanciar Distancia't d'aquest individu detreure , separar, sostreure retirar Retirar-se del món desacostar o desatansar desajuntar desagermanar escamarlar , separar les cames o els dits Jeia amb les cames escamarlades eixancar o…
Diccionari Català Anglès

separar


<title type="display">separar</title>

Pronúncia: səpəɾá
    verb transitiu
  1. to separate.
  2. [paraules] to divide, break up, split.
  3. [destituir del càrrec] to dismiss, remove.
  4. tecnologia to detach.
    5. verb pronominal
  5. [esposos] to separate.
  6. [dues o més persones] to part company, separate.
  7. [allunyar-se, un vaixell de la costa] to move away.
  8. tecnologia to come off, come away.

separar

verb transitiu to separate paraules to divide , break up , split destituir del càrrec to dismiss , remove tecnologia to detach verb pronominal esposos to separate dues o més persones to part company , separate allunyar-se, un vaixell de la costa to move away tecnologia to come off , come away
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ separar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">separar</title>

Etimologia: del ll. separare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar l’una en una part i l’altra en una altra dues o més persones o coses que estan reunides, mesclades. Els teníem dins una mateixa gàbia, però els hem haguts de separar.
    2. transitiu Allunyar una persona o una cosa del costat d’una altra, d’enmig de les altres. Separar la fruita bona de la macada. Separar dos que es barallen.
    3. transitiu Destituir algú del càrrec que exercia. Van separar el Jofre del càrrec de director.
    4. pronominal Deixar de viure plegats els esposos o dues persones que formaven una parella, normalment en virtut de la separació conjugal o del divorci. Es van separar al cap de poc de casar-se.
  2. transitiu Estar situat entre dues o més coses o persones impedint que es toquin, ocupar l’espai que hi ha entre dues coses. La distància que ens separa.

■ separar

verb transitiu Posar l’una en una part i l’altra en una altra dues o més persones o coses que estan reunides, mesclades Els teníem dins una mateixa gàbia, però els hem haguts de separar transitiu Allunyar una persona o una cosa del costat d’una altra, d’enmig de les altres Separar la fruita bona de la macada Separar dos que es barallen transitiu Destituir algú del càrrec que exercia Van separar el Jofre del càrrec de director pronominal Deixar de viure plegats els esposos o dues persones que formaven una parella, normalment en virtut de la separació conjugal o del divorci Es van separar al…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

separar


<title type="display">separar</title>

    verb transitiu
  1. separar, apartar. Separeu la taula de la paret, separad la mesa de la pared. Separar la fruita bona de la macada, separar la fruta buena de la picada. Separar dos que es barallen, separar a dos que riñen.
  2. [posar l'un en una part i l'altre en una altra] separar. La guerra va separar la família, la guerra separó a la familia. Separar les cames, separar las piernas.
  3. [del càrrec] separar.
  4. separar. La distància que ens separa, la distancia que nos separa.
    5. verb pronominal
  5. separarse.
  6. [els esposos] separarse.

separar

verb transitiu separar , apartar Separeu la taula de la paret , separad la mesa de la pared Separar la fruita bona de la macada , separar la fruta buena de la picada Separar dos que es barallen , separar a dos que riñen posar l'un en una part i l'altre en una altra separar La guerra va separar la família , la guerra separó a la familia Separar les cames , separar las piernas del càrrec separar separar La distància que ens separa , la distancia que nos separa verb pronominal separarse els esposos separarse
Diccionari der aranés

separar

<title type="display">separar </title>

    v tr
  1. Dividir, despartir. Var.: desseparar.
  2. Méter distància o aumentar-la.
  3. Separar-se: interrómper era vida en comun.

    4. Català: 1. separar; 2. separar; 3. separar-se


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

separar

v tr Dividir, despartir Var desseparar Méter distància o aumentar-la Separar-se interrómper era vida en comun Català 1 separar 2 separar 3 separar-se © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

separar


<title type="display">separar</title>

    1. INFINITIU

    1. separar

    2. GERUNDI

    1. separant

    3. PARTICIPI

    1. separat
    2. separada
    3. separats
    4. separades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. separo
      2. separes
      3. separa
      4. separem
      5. separeu
      6. separen

      2. IMPERFET

      1. separava
      2. separaves
      3. separava
      4. separàvem
      5. separàveu
      6. separaven

      3. PASSAT

      1. separí
      2. separares
      3. separà
      4. separàrem
      5. separàreu
      6. separaren

      4. FUTUR

      1. separaré
      2. separaràs
      3. separarà
      4. separarem
      5. separareu
      6. separaran

      5. CONDICIONAL

      1. separaria
      2. separaries
      3. separaria
      4. separaríem
      5. separaríeu
      6. separarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. separi
      2. separis
      3. separi
      4. separem
      5. separeu
      6. separin

      2. IMPERFET

      1. separés
      2. separessis
      3. separés
      4. separéssim
      5. separéssiu
      6. separessin

    6. IMPERATIU

    1. separa
    2. separi
    3. separem
    4. separeu
    5. separin

separar

INFINITIU separar GERUNDI separant PARTICIPI separat separada separats separades INDICATIU PRESENT separo separes separa separem separeu separen IMPERFET separava separaves separava separàvem separàveu separaven PASSAT separí separares separà separàrem separàreu separaren FUTUR separaré separaràs separarà separarem separareu separaran CONDICIONAL separaria separaries separaria separaríem separaríeu separarien SUBJUNTIU PRESENT separi separis separi separem separeu separin IMPERFET separés separessis separés separéssim separéssiu separessin IMPERATIU separa separi separem separeu separin
Diccionari Català Italià

separar

<title type="display">separar</title>

verb transitiu separare, disunire, disgiungere. Separar dos que es barallen, separare due litiganti. || separare, spostare. Separar la cadira de la paret, separare la sedia dal muro. || separare, sceverare, tenere distinto. Separar el bé del mal, separare il bene dal male. || divaricare. Separa les cames, divarica le gambe. || separare, tenere diviso. El jardí separa les dues cases, il giardino separa le due case. || [d'un càrrec] destituire, rimuovere da.

verb pronominal separarsi. || dr [una parella] separarsi, dividersi.

separar

verb transitiu separare, disunire, disgiungere Separar dos que es barallen , separare due litiganti || separare, spostare Separar la cadira de la paret , separare la sedia dal muro || separare, sceverare, tenere distinto Separar el bé del mal , separare il bene dal male || divaricare Separa les cames , divarica le gambe || separare, tenere diviso El jardí separa les dues cases , il giardino separa le due case || d'un càrrec destituire, rimuovere da verb pronominal separarsi || dr una parella separarsi, dividersi