Es mostren 594827 resultats

sepultar


<title type="display">sepultar</title>

    verb transitiu
  1. [enterrar] sepultar, sebollir.
  2. colgar, sepultar, soterrar. Un corrimiento de piedras y tierra sepultó el carro y los animales, una esllavissada de rocs i terra sepultà el carro i els animals.
  3. figuradament [ocultar, olvidar] enterrar. Sepultar un recuerdo, enterrar un record.
  4. figuradament [absorber] abstreure. Sepultado en sus pensamientos, abstret en els seus pensaments.

sepultar

sepultar

sepultar

sepultar

sepultar

sepultar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sepultar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. sepultare, freqüentatiu de sepelīre, íd. 1a font: 1392
Body
    verb transitiu
  1. Sebollir, enterrar, un mort, posar-lo en un sepulcre. Fou sepultat sota una olivera.
  2. figuradament Colgar, soterrar. Una esllavissada de rocs i terra sepultà el carro i els animals.

sepultar

sepultar

sepultar

sepultar

<title type="display">sepultar</title>

    verb
  1. Enterrar un cadàver.
  2. Diem que una allau, un enderrocament, una esllavissada, etc., sepulta algú o alguna cosa quan els colga, els cobreix del tot.
insepult, sepultura

sepultar

sepultar


<title type="display">sepultar</title>

Pronúncia: səpultá
    verb transitiu
  1. [enterrar un mort] ensevelir, enterrer.
  2. figuradament [colgar] ensevelir, enfouir.
    • emmurer. Minaires sepultats, mineurs emmurés.

sepultar

sepultura

sepultura

sepultura

sepultura

sepultura

sepultura