<title type="display">sermonaire</title>
-
masculí i femení
- [sermonejador] sermoneador -ra.
- familiarment [predicador] predicador -ra.
Es mostren 594827 resultats
sermonaire
sermonaire
masculí i femení sermonejador sermoneador -ra familiarment predicador predicador -ra
sermonaire
<title type="display">sermonaire</title>
sermonaire
→ sermonejador → predicador © Manuel Franquesa
■
sermonaire
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermonaire</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ser_mo_nai_re
Etimologia: de sermonar
Etimologia: de sermonar
Body
-
masculí i femení
- Sermonejador.
- col·loquialment Predicador.
■
sermonaire
masculí i femení Sermonejador colloquialment Predicador
sermonaire
<title type="display">sermonaire</title>
masculí i femení Moralprediger(in f), Nörgler(in) m (f).
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
sermonaire
masculí i femení Moralpredigerin f , Nörglerin m f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
sermonaire
<title type="display">sermonaire</title>
Pronúncia: sərmunájɾə
-
masculí i femení
- sermonizer.
- col·loquial preacher.
sermonaire
masculí i femení sermonizer colloquial preacher
sermonaire
<title type="display">sermonaire</title>
Pronúncia: sərmunájɾə
sermonaire
masculí popularment predicador • masculí i femení despectivament sermonejador
sermonar
<title type="display">sermonar</title>
verb intransitiu [predicar] sermonear, predicar.
sermonar
verb intransitiu predicar sermonear , predicar
sermonar
<title type="display">sermonar</title>
Pronúncia: sərmuná
verb intransitiu to preach, sermonize (also sermonise UK).
sermonar
verb intransitiu to preach , sermonize also sermonise UK
sermonar
<title type="display">sermonar</title>
Body
-
- sermonar
INFINITIU
-
- sermonant
GERUNDI
-
- sermonat
- sermonada
- sermonats
- sermonades
PARTICIPI
-
-
- sermono
- sermones
- sermona
- sermonem
- sermoneu
- sermonen
PRESENT
-
- sermonava
- sermonaves
- sermonava
- sermonàvem
- sermonàveu
- sermonaven
IMPERFET
-
- sermoní
- sermonares
- sermonà
- sermonàrem
- sermonàreu
- sermonaren
PASSAT
-
- sermonaré
- sermonaràs
- sermonarà
- sermonarem
- sermonareu
- sermonaran
FUTUR
-
- sermonaria
- sermonaries
- sermonaria
- sermonaríem
- sermonaríeu
- sermonarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- sermoni
- sermonis
- sermoni
- sermonem
- sermoneu
- sermonin
PRESENT
-
- sermonés
- sermonessis
- sermonés
- sermonéssim
- sermonéssiu
- sermonessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- sermona
- sermoni
- sermonem
- sermoneu
- sermonin
IMPERATIU
sermonar
INFINITIU sermonar GERUNDI sermonant PARTICIPI sermonat sermonada sermonats sermonades INDICATIU PRESENT sermono sermones sermona sermonem sermoneu sermonen IMPERFET sermonava sermonaves sermonava sermonàvem sermonàveu sermonaven PASSAT sermoní sermonares sermonà sermonàrem sermonàreu sermonaren FUTUR sermonaré sermonaràs sermonarà sermonarem sermonareu sermonaran CONDICIONAL sermonaria sermonaries sermonaria sermonaríem sermonaríeu sermonarien SUBJUNTIU PRESENT sermoni sermonis sermoni sermonem sermoneu sermonin IMPERFET sermonés sermonessis sermonés sermonéssim sermonéssiu sermonessin…
■
sermonar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sermonar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. sermonare ‘conversar’ 1a font: 1295
Body
verb
intransitiu Predicar, pronunciar un sermó.
■
sermonar
verb intransitiu Predicar, pronunciar un sermó