Es mostren 594827 resultats

sèrpula

sèrpula

sèrpula


<title type="display">sèrpula</title>

Body
femení zoologia Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels serpúlids (Serpula sp), amb opercle cartilaginós, que comprèn l’espècie Serpula vermicularis amb dos lòbuls branquials, molt comuna i coneguda com a cuc de closca.

sèrpula

serpule

serpule

serpúlids


<title type="display">serpúlids</title>

Body
    masculí zoologia
  1. plural Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels sabel·limorfs, que habiten dins tubs calcaris fixos, micròfags i que tenen el cos allargat i el tòrax ben diferenciat de l’abdomen. Les espècies més importants són Serpula vermicularis (sèrpula o cuc de closca), Pomatoceros triqueter (cuqueta de closca), Hydroides sp i Spirorbis sp (espirorbis).
  2. singular Anèl·lid de la família dels serpúlids.

serpúlids

serra


<title type="display">serra</title>

    femení
  1. tecnologia sierra.
  2. medicina sierra.
  3. [de la llar de foc] [especie de] llares m pl.
  4. geografia sierra.
  5. ictiologia [sabre] sable m.
  6. serra de bastidor tecnologia sierra de bastidor.
  7. serra de mà tecnologia sierra de mano.
  8. serra de trepar tecnologia tronzadora.
  9. serra de vogir tecnologia segueta.

serra

serrà
-ana

serrà

    adjectiu i masculí i femení
  1. serrano -na, serraniego -ga.
  2. masculí ictiologia
  3. [Serranus cabrilla] cabrilla f.
  4. serrà de bou (o de fang, o menut) [treslliures] merillo, cherna afanecada f.
  5. serrà penegal [Helicolemus dactylopterus] gallineta f.

serrà
-ana

sèrra

<title type="display">sèrra </title>

Body
    nòm f Cadia de montanhes.

    Català: serra, serralada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sèrra

serra

serra

serra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serra</title>

Accessory
Homòfon: cerra
Etimologia: del ll. sĕrra, íd. 1a font: 1323
Body
    femení
  1. tecnologia
    1. Eina consistent en una fulla d’acer proveïda d’una sèrie contínua de dents agudes en una de les seves vores, subjecta en un o dos mànecs, en un bastidor o en un arquet i que serveix per a tallar fusta, metalls o altres matèries dures, imprimint-li un moviment de vaivé. Serra de vogir. Serra de trepar.
    2. per analogia Disc dentat al qual hom imprimeix un moviment de rotació, que serveix per a serrar.
    3. Instrument anàleg a una serra però de vora llisa que serveix per a tallar pedra amb l’ajut de sorra i aigua.
    4. cirurgia Instrument quirúrgic utilitzat per a seccionar ossos o altres òrgans durs.
    5. serra cinta (o de cinta, o de cinta sens fi) Tira flexible dentada unida pels seus caps i guiada per dues politges, que serveix per a serrar.
  2. Peça de ferro amb una de les vores dentada o amb osques que, penjada a la xemeneia de la llar, substitueix els clemàstecs.
  3. fusteria Indústria de transformació dels troncs en peces de fusta normalitzades, com ara taulons, cairats o cabirons.
  4. geomorfologia Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d’una serralada.
  5. ictiologia Sabre.

serra

serra


<title type="display">serra</title>

    femení
  1. Säge f.
  2. geografia Bergkette f.
    • Gebirge n.
  3. serra circular (de mà, de trepar, de vogir) Kreis-(Hand-, Schrot-, Laub-) säge f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

serra