Es mostren 594827 resultats

acalar

acalar

verb transitiu abaixar abbassare, ribassare, calare, scemare || els ulls, el front chinare verb pronominal chinarsi, piegarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acalar</title>

Etimologia: de calar 1a font: 1462
    verb
  1. transitiu Abaixar, fer passar a un nivell més baix. Acalar l’antena d’un automòbil.
    1. transitiu Inclinar, dirigir cap avall, especialment una part del cos. Acalar els ulls, el front.
    2. pronominal Inclinar-se, ajupir-se.

■ acalar

verb transitiu Abaixar, fer passar a un nivell més baix Acalar l’antena d’un automòbil transitiu Inclinar, dirigir cap avall, especialment una part del cos Acalar els ulls, el front pronominal Inclinar-se, ajupir-se
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

acalar

acalar

verb transitiu senken verb reflexiu sich senken sich bücken, sich beugen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

acalar

<title type="display">acalar</title>

    verb
  1. Abaixar, fer que una cosa passi a un nivell més baix. Si acalem l'antena de la ràdio del cotxe, fem que no sobresurti per damunt de la carrosseria.
  2. Dirigir cap avall una part del cos. Quan algú sent vergonya, acala el cap i no gosa mirar els altres.
    3. usat amb pronom
  3. acalar-se és ajupir-se, inclinar-se. La gent s'acalava fent reverència davant del rei.

acalar

verb Abaixar, fer que una cosa passi a un nivell més baix Si acalem l'antena de la ràdio del cotxe, fem que no sobresurti per damunt de la carrosseria Dirigir cap avall una part del cos Quan algú sent vergonya, acala el cap i no gosa mirar els altres usat amb pronom acalar-se és ajupir-se, inclinar-se La gent s'acalava fent reverència davant del rei
Diccionari Català Anglès

acalar

acalar

verb transitiu front, ulls to lower
Diccionari Català francès

acalar


<title type="display">acalar</title>

Pronúncia: əkəlá
    verb transitiu
  1. [abaixar] baisser, abaisser. Acalar l'antena de la ràdio, abaisser l'antenne de la radio.
  2. [els ulls, el cap] baisser, abaisser.
    3. verb pronominal
  3. [ajupir-se] se baisser.
    • [inclinar-se] s'incliner, se pencher.

acalar

verb transitiu abaixar baisser , abaisser Acalar l'antena de la ràdio , abaisser l'antenne de la radio els ulls, el cap baisser , abaisser verb pronominal ajupir-se se baisser • inclinar-se s'incliner , se pencher
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acalàsia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acalàsia</title>

Partició sil·làbica: a_ca_là_si_a
Etimologia: de a-1 i el gr. khálasis ‘relaxació’
femení patologia Dificultat de funcionament dels esfínters consistent en l’absència de llur relaxament quan aquest funcionament és demanat per contraccions dels conductes adjacents.

■ acalàsia

femení patologia Dificultat de funcionament dels esfínters consistent en l’absència de llur relaxament quan aquest funcionament és demanat per contraccions dels conductes adjacents
Gran Diccionari de la llengua catalana

acalcúlia


<title type="display">acalcúlia</title>

Partició sil·làbica: a_cal_cú_li_a
Etimologia: de a-1 i el ll. calcŭlus ‘càlcul’
femení patologia Pèrdua de l’aptitud per als càlculs numèrics, associada sovint a trastorns afàsics.

acalcúlia

femení patologia Pèrdua de l’aptitud per als càlculs numèrics, associada sovint a trastorns afàsics
Diccionari Català Italià

acàlef

acàlef

masculí zool acalefe, ortiche f di mare
Diccionari Català Castellà

acàlef

acàlef

    masculí
  1. zoologia acalefo, ortiga f de mar.
  2. plural [escifozous] acalefos.

acàlef

masculí zoologia acalefo , ortiga f de mar plural escifozous acalefos